A la tercera va la vençuda

Els del Baix Camp tenien clar dissabte que s’ha de lluitar per assolir els objectius i que només així s’arriba a les fites marcades. El quatre de vuit era el castell que es perseguia, i sense esperar ni una ronda s’hi van enfrontar. El seu cap de colla, Rafa Llamas, ja havia advertit que sortir de quatre seria l’estratègia, pel bon resultat que els havia donat un any enrere, però en aquesta ocasió no va funcionar, i a la primera mànega el ‘Carro gros’ es va quedar en intent. Amb la desil•lusió d’aquesta ensopegada els Xiquets van aparcar el quatre i van descarregar, de seguit, el cinc de set.

A la segona ronda i van tornar, amb la mateixa sort però diferent desenllaç. En aquesta ocasió el quatre avellana va quedar-se en intent desmuntat, i a la repetició els reusencs van fer-se amb el quatre de set amb l’agulla. Després de dos intents qualsevol podia pensar que deixarien el maleït objectiu per un altre dia i que buscarien una altra construcció per tancar la primera diada de la seva festa major, però no va ser així. La insistència i la confiança que tenien els Xiquets en el seu ‘Carro gros’ va fer que a la tercera hi tornessin, i com diu la dita: A la tercera va la vençuda. Aquest cop sí el van descarregar, un fet que avançava tres mesos la consecució d’un castell que el 2008 no havia arribat fins al 20 de setembre. Un fet que donava la confiança necessària perquè els Xiquets segueixen creixent en una temporada en la qual dipositen moltes esperances.

Pas ferm cap a Sant Joan

La Colla Jove, pel seu cantó, va acomplir amb tot el que es proposava i va tornar a descarregar, com ja havia fet una setmana abans a Valls, el tres, el quatre de vuit i el cinc de set.

En aquesta ocasió el quatre lila va treballar més del compte, però l’estructura tarragonina va defensar sense problemes les rebregades que l’amenaçaven i el castell va arribar a bon port. El tres, per la seva banda, va ratificar que Crespo compta amb prous cartes per a moure fitxes i treure’n el mateix resultat satisfactori. Finalment, les mateixes baixes que van obligar a fer canvis al tres i el quatre són les que van privar als liles aixecar el dos de set. Sense el dos, la Jove va tornar a treballar l’estructura del cinc, la qual cosa dona força a la teoria dels que pensen que la ‘Catedral’ serà l’objectiu prioritari de Jordi Crespo  dimecres, en la Diada de Sant Joan. Divendres passat el cap de colla dels del Cós del Bou ja va descartar la possiblitat d’estrenar dos i cinc de vuit aquest propera setmana, i va deixar les dues possibilitats, per separat, entreobertes. La decisió no la coneixerem fins dimecres però per si de cas, Crespo, i ja que no ha pogut aixecar la torre en les dues darreres sortides per culpa de les baixes, la va completar a l’assaig el passat divendres.

Finalment, els Castellers de Lleida van tancar aquersta diada a la capital del Baix Camp assolint l’objectiu prioritari i aparcant altres estrenes. Els del Segrià van descarregar el quatre de vuit, el dos i el cinc de set, però no van intentar ni el tres de vuit ni el pilar de sis, dos castells que no havien descartat.

Pilar de set mataroní

Els Capgrossos de Mataró segueixen capficats per demostrar que renovació de troncs i rebaixa d’objectius no són sinònims a la força. Ahir els Capgrossos es van tornar a superar, i tot i ser cert que no rendeixen al nivell estratosfèric de fa un any, van fer-se amb un castell que cap colla ha alçat encara aquesta temporada 2009: el pilar de set amb folre. Feia quatre anys que els de la capital del Maresme no s’apuntaven aquesta construcció, que sumada al quatre de vuit amb el pilar al mig de l’altra setmana demostra que els blaus guanyen gamma amb l’espadat rendint a aquest nivell. A més de l’esmentat pilar, els Capgrossos s’havien apuntat just abans la ‘Clàssica de vuit’, deixant construccions com el quatre amb el pilar o el dos folrat a la recambra.

En aquesta mateixa actuació, celebrada a Barcelona i amb motiu del 40è aniversari dels castellers que porten el nom de la ciutat comtal, els Minyons de Terrassa van signar la ‘Clàssica de vuit’ (tres, quatre de vuit i dos de set) acompanyada del pilar de sis carregat i els amfitrions es van fer el quatre de vuit, el cinc de set i la torre de set, tot i que aquesta última només la van poder carregar. El quatre de vuit assolit pels Castellers de Barcelona suposava un pes tret del damunt, ja que en la vigília aquesta mateixa estructura se’ls havia resistit en dues ocasions, deixant les dues en intent desmuntat.