‘Si el Catalunya Sud l’hagués fet un promotor privat estaria tancat a la presó’

Wifredo Miró està al capdavant de la UGT de les Terres de l’Ebre des de fa nou anys. - JOAN REVILLAS

La marxa de Lear s’hagués pogut evitar?
Tinc la impressió que la deslocalització de Lear estava programada des de fa molts d’anys i que és un objectiu de la multinacional deixar de fabricar cablejat en una primera etapa a Catalunya i posteriorment a Europa. Àfrica potser serà, més que la Xina, el lloc on s’implantarà aquest tipus d’indústria.

Quin serà el cost que deixarà la crisi econòmica a les Terres de l’Ebre?
A les Terres de l’Ebre tenim una indústria feble, amb menys valor afegit que a la resta de Catalunya. Els dos sectors que més ha castigat la crisi, el de l’automoció i el de la construcció, eren pilars fonamentals de l’economia de les Terres de l’Ebre i són els que estan rebent més. El cost que tindrà això depèn de quan comenci la recuperació. Si aquesta es retarda molt i no som capaços de salvar el sector del moble, vinculat a la construcció, això pot ser bastant més dur que el tancament de Lear, perquè estem parlant de 2.000 llocs de treball directes i que difícilment podran recuperar-se.

 
Hi ha desànim?
Crec que hi ha una certa desafecció de Catalunya envers les Terres de l’Ebre, que de vegades és certa i en altres, subjectiva. És cert que cap govern de la Generalitat havia invertit tant a les Terres de l’Ebre com els últims, però no és menys cert que no han tingut en compte quina era la voluntat del territori en el moment de fer inversions.

Què vol dir?
Que ens omplen el territori d’hiperprotecció de tota mena, cosa que no es produeix en altres llocs i ens fan insfraestructures viàries, que no podem dir que no, però que al rànquing de prioritats no serien les primeres.

Com per exemple?
El desdoblament de l’Eix de l’Ebre és la prioritat número 1 abans que la carretera d’Horta de Sant Joan, que no vull dir que no s’hagi de fer, però el que és cert és que la C-12 no avança. D’altra banda, tenim unes infraestructures ferroviàries tercermundistes. Avui anar de Tortosa a Barcelona és més car i més lent que fa 20 anys, i a més, no tinc la seguretat que la Generalitat aposti per l’estació de l’Aldea-Tortosa-Amposta en la xarxa regional d’alta velocitat.

Què pot fer el govern perquè s’instal·lin empreses als polígons de les Terres de l’Ebre?

Les indústries van allà on volen anar i és molt difícil dir-li a una empresa que s’instal·li en un territori determinat. ¿Però quin problema tenim a les Terres de l’Ebre?  Que estant en un punt equidistant de Barcelona, Saragossa i València les infraestructures viàries són nefastes per esdevenir un centre logístic. De sòl industrial no en tenim. Si el que ha fet l’Institut Català del Sòl amb el Catalunya Sud ho hagués fet una persona privada ja estaria a la presó.

¿Es pot explicar?

Sí estaria a la presó. L’Incasòl ha fet un polígon sense serveis on no hi ha aigua. Quan es diu que no hi ha aigua surt el president del CAT, Daniel Pi, i assegura que pot subministrar aigua. I això no és veritat. Per exemple, la foneria Gallardo necessitava 200 litres per segon i el CAT té un tub de 150 litres per segon. Si l’aigua s’ofereix al mateix preu que a Tarragona perdem competitivitat i si Pi diu que hi ha aigua, però que al juliol i agost no pot garantir el subministrament, això és fer trampa. No pot venir cap empresa amb aquestes condicions. No es pot ser tant mentider i deslleial amb el territori. Per tant, el senyor Pi el que hauria de fer és callar. I l’Incasòl el que hauria de fer és el que exigiria a un promotor privat: fer un polígon amb subministrament d’aigua, clavegueram i urbanització. I més enllà d’això encara ha permès al Catalunya Sud l’especulació absoluta venent les primeres parcel·les a  una empresa que vol especular.

 
Les Terres de l’Ebre, per tant, avui no tenen prous atractius per captar indústries?
No tenen atractius, en absolut. El que hauria de fer l’administració és que tinguéssim les mateixes condicions que en altres llocs i a la vegada una discriminació positiva.

Una discriminació positiva, per què?
Algun dia haurem de parlar del deute històric generat pel minitransvasament. El desenvolupament químic de Tarragona o la creació de Port Aventura, per exemple, no hagués estat possible sense el transvasament, i això no ha tingut una contrapartida en direcció contrària de cap manera. A la dècada dels 80 amb la creació de l’IVA va desaparèixer el cànon energètic, que entre altres obres va permetre finançar l’Eix de l’Ebre. Si aquest cànon s’hagués mantingut avui les Terres de l’Ebre tindrien una sèrie d’infraestructures, que ara no tenim, però sí tenim les nuclears que no són precisament un atractiu per captar empreses.

Què es demana a la Generalitat quan es reclama un pla d’industrialització per a les Terres de l’Ebre?
Bàsicament tres coses. Primera, apuntalar les empreses del territori que tenen avui dificultats econòmiques; segon, complir els compromisos en la creació se sòl industrial; i tercer, buscar empreses que tinguin interès a instal·lar-se a l’Ebre i donar-los-hi tot tipus de facilitats.

Cal donar suport a una empresa, com Faiges, que vol crear 100 nous llocs de treball però demana el 25 per cent de la inversió a fer en ajuts de la Generalitat?
Em sembla bé que el senyor Faiges demani l’ajut i que se li doni si es creu oportú, però caldrà vigilar i controlar que es creï l’ocupació a la que es compromet.

Amb els deu milions d’euros que s’inclouran als pressupostos de l’Estat de 2010 en ajuts a la industrialització de les Terres de l’Ebre què es pot fer?
Molt poca cosa, però poden servir per apuntalar alguna empresa que pot tenir problemes de caixa.

Com pot la inversió de l’estat millorar la situació actual de les Terres de l’Ebre?
És penós veure que l’A-7 està desdoblada al Camp de Tarragona i a Castelló, però no a les Terres de l’Ebre. Volem infraestructures viàries i ferroviàries, i pot ser no cal gastar tants de diners en la protecció al Delta de l’Ebre. Cal donar suport a l’economia productiva i avui per avui aquesta economia necessita infraestructures.

Les obres de descontaminació de Flix, posades com a exemple en nombroses ocasions com a projecte generador de llocs de treball, no comencen.
Avui no està clar si l’opció que es va adoptar per descontaminar Flix era la millor o potser calia posar una llosa i immobilitzar els llots tòxics. Algú té por que es produeixi un xoc tòxic per remoure els fangs i, per tant, el pitjor que li podria passar a aquestes terres és que es produís un xoc tòxic per contaminació de tot el riu, això seria dramàtic. Tot s’ha retardat no per la gent de les Terres de l’Ebre, perquè al final els importem relativament poc, sinó perquè es garanteixi el subministrament d’aigua a Tarragona. I fins que això no sigui garantit no començaran a remoure els fangs.