El conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha considerat que la nova organització territorial hauria de ser objectiu de tots els catalanistes, en erigir-la com a 'exercici de sobirania'
Ausàs ha retret a CiU el seu 'immobilisme'. CiU ha esgrimit un informe del departament de Relacions Institucionals inclòs en l'avantprojecte de llei que considera que a finals de legislatura no és el moment més favorable per aprovar la llei. El síndic d'Aran, el socialista Francesc Boya, ha trencat la disciplina de vot i s'ha abstingut en la votació.
En la seva intervenció per defensar la tramitació de la Llei de vegueries, Ausàs ha reivindicat la nova organització territorial com a eina que dóna resposta a la 'demanda social' per millorar l'eficàcia i proximitat de les administracions. Per ell, es tracta d'un 'pas endavant', un 'pas decidit per construir un model territorial propi per Catalunya, adequat a les necessitats territorials i socials'.
Després de recordar que el model d'organització territorial en vegueries és el propi del país, llargament reclamat pel conjunt del catalanisme polític i un mandat estatutari, l'ha contraposat a la divisió provincial, un model 'altament centralitzador aliè' a Catalunya. A més, ha reiterat que en cap cas els consells de vegueria són una administració més que s'afegeix a les que ja hi ha, sinó que substituiran les diputacions provincials, cosa que estableix clarament la Llei.
Per això, ha asseverat que 'aconseguir una organització territorial pròpia hauria de ser un objectiu de tots els ciutadans i forces polítiques catalanes'. 'Cap partit de tradició catalanista s'hauria d'oposar a aquest exercici de sobirania ni hauria de posar entrebancs a una reclamació unitària davant l'Estat pel dret d'organitzar el nostre propi territori d'acord amb la nostra manera d'entendre'l'. D'entrada, el Govern preveu substituir les quatre diputacions per consells de vegueria, per seguir constituint la de les terres de l'Ebre i, posteriorment, la de l'Alt Pirineu i Aran.
La llei en preveu set, i deixa oberts conflictes com la reclamació de la vegueria del Penedès o l'oposició de la Val d'Aran a integrar-se a la de l'Alt Pirineu, cosa que ha provocat que el síndic d'Aran, Francesc Boya, trenqués la disciplina de vot del PSC i s'abstingués en la votació. CiU ha acusat el Govern d'haver actuat amb manca de lleialtat institucional amb l'Aran.
Tant CiU com PP i el grup Mixt han carregat contra el Govern en considerar que no és el moment d'aprovar aquesta llei ni hauria de ser la prioritat en temps de crisi i a finals de legislatura. Però Ausàs ha defensat que 'tant se val si es fa al principi, a la meitat o al final de la legislatura, l'important és que toca fer-ho i cal fer-ho'. Ha asseverat que contràriament a les 'veus interessades i immobilistes dels que no volen canviar res' les vegueries són l'inici d'un procés de reforma i simplificació de l'estructura administrativa catalana.
Però el conseller ha reconegut que caldrà la 'necessària col·laboració' de l'Estat, perquè per poder aplicar la Llei de vegueries caldrà modificar fins a quatre lleis estatals. En aquest sentit, tant CiU com el PP i el grup Mixt li han retret que pretengui que el Parlament tramiti la llei sense haver acordat abans amb l'Estat les modificacions legislatives necessàries, cosa que la fa d'impossible aplicació.
Sense consens territorial
Però l'oposició també ha retret al tripartit les confrontacions territorials que ha generat obrint el debat de la llei. Ausàs ha assegurat que el procés de diàleg territorial ha estat 'prou ampli', com demostra, per ell, que s'hagi presentat la 'xifra prou reduïda' d'11 al·legacions. Malgrat això, ha considerat que el tràmit parlamentari que ara comença servirà per sumar més consensos.
El diputat de CiU Josep Lluís Cleries, especialment crític amb la maca de consens territorial, veu interessos de partit d'ERC en la llei. Ha insistit que la norma s'aborda 'des de la debilitat política i sense el suport del territori', i no té prou solidesa jurídica, perquè es fa abans de la Llei marc que l'ha d'aixoplugar, la Llei de governs locals. 'S'ha començat la casa per la teulada', ha assegurat després d'afirmar que la mateixa memòria de l'avantprojecte de Llei indica que sense una tramitació paral·lela de les dues lleis, la de vegueries esdevindria 'inaplicable'.
CiU també ha esgrimit un informe del Departament d'Interior i Relacions Institucionals que dirigeix Joan Saura en què alertava el de Governació que 'els darrers mesos de legislatura no és el període més favorable' per aprovar la Llei de vegueries, per la qual 'existeix tanta sensibilitat territorial'. 'No és una qüestió per plantejar forçant el calendari i menys per vies d'urgència', clama l'informe intern del 7 de gener del 2010 que inclou l'avantprojecte de Llei de vegueries, aprovat pel Govern el febrer. L'informe és part de l'anomenat Annex fòrum, en què els diferents departaments del Govern fan les objeccions que creuen en els avantprojectes de llei.
El portaveu del grup Mixt, Albert Rivera, ha considerat que les vegueries es creen perquè ERC pugui 'recol·locar' càrrecs si passa a l'oposició. La diputada del PP Maria Àngels Olano, juntament amb el Mixt, ha considerat que l'organització veguerial no és pròpia del segle XXI, sinó que es fa basant-se en una organització del segle XII. 'Utilitzen una estructura i un nom medieval per justificar aspiracions del catalanisme', ha criticat Olano. A més, tant PP com C's han insistit en carregar contra la inoportunitat de la Llei. PSC ik ICV-EUiA han criticat l'obstruccionisme de l'oposició, especialment de CiU.