Són moltes les opinions que hi ha sobre aquest modern mitjà de transport públic –unes a favor i altres en contra– que posen de manifest l’actual debat que hi ha al Camp de Tarragona. Recordem que des de l’any 2004, a l’àrea metropolitana de Barcelona funcionen amb normalitat i com una alternativa més dues línies independents de tramvia una de l’altra: el Trambesòs i el Tramllobregat, les quals encara estan pendents de ser interconnectades al centre de la ciutat entre si per tal de poder anar sense transbordament d’una banda a una altra de riu. Ara bé, si hi ha un indret que mereix tenir-lo també a Catalunya, sens dubte és el triangle Tarragona-Reus-Salou, i així establir la segona àrea metropolitana del país. Pel seu immediat desenvolupament econòmic, social, cultural i mediambiental. Els beneficis d’aquest tansport, des de diversos punts de vista, són molts:
1r. Mediambientals: el Tramcamp funciona amb energia elèctrica i no emet CO2 a l’atmosfera, no fa gens ni mica de soroll i està totalment integrat a l’entorn.
2n. Confort: té una gran fiabilitat de servei, disposa de suficient espai tant per seure com per anar dret amb garanties, és higiènic i ofereix unes magnífiques vistes panoràmiques.
3r. Funcionalitat: va arran de terra i no hi ha escales (molt adient per transportar maletes, cotxets de nens, carros de compra, etc.), no està condicionat per la fluïdesa del trànsit i disposa de sistemes d’informació multimèdia.
4t. Socioeconòmics: és una alternativa més de transport públic que millorarà la intermodalitat (a data d’avui és quasi inexistent), potenciarà l’estalvi amb la seva integració al sistema de tarifes de l’ATM i podrà comunicar progressivament noves zones urbanes fins ara oblidades. En definitiva, tenim l’oportunitat de gaudir d’un mitjà de transport públic de primera categoria a casa nostra que no podem perdre.