Visc@ Barcelona

Sí, fa vuit anys que visc al carrer Barcelona. Del meu carrer puc dir que s’han fet obres cada estiu durant set anys (aquest últim també), que les obres sempre han estat per passar cables de la llum, de telefonia... però mai per arreglar les voreres (que estan fatal), ni per treure un pal de la llum que hi ha a la cantonada amb el carrer Pau del Protectorat i que impedeix que passi la gent discapacitada del barri (que n’hi ha més d’un), cotxets de nen..., ni per il·luminar millor el carrer.

També puc dir del meu carrer que a les nits de dijous, divendres, dissabtes i festius, l’oci nocturn no ens deixa dormir. No deixa dormir el soroll de la gent quan passa cridant, cantant, donant cops a les portes dels pàrkings, picant als portes automàtics de les cases, trencant vidres de l’escala... A més cal afegir-hi les celebracions que fa la Casa de Andalucía, oblidant més d’una vegada que pot fer festa fins a les dotze de la nit.

També és un ritual de cada dia que l’autobús de l’EMT que va cap a l’estació toqui el clàxon ininterrompudament (que no sona com el d’un cotxe), durant uns quants minuts, perquè no pot girar a causa de cotxes, segons ells, mal estacionats.

També he vist cotxes xocar a la cantonada amb Pau del Protectorat, perquè hi ha un cediu el pas en un carrer de poca visibilitat on hi hauria d’haver un stop.

Durant aquests anys he trucat a la Guàrdia Urbana, he fet reclamacions a l’OMAC, he trucat a l’Ajuntament, he xatejat amb l’alcalde... però tot continua igual. Els meus diners no van a parar al meu carrer.