‘No plou mai a gust de tothom’

Ben cert que sempre és així. La verema se’ns ha endarrerit a causa de les puges primaverals i pel tebi estiu que hem deixat enrere.
Ara, quan ja anem acabant la collita, al Priorat comencem a fer balanç, valorem com ens ha sortit tot plegat.   
Al cap i a la fi, aquest cap de setmana hem estat el melic del món amb el pas del ral·li, però tot s’ha de dir, que passés durant aquests dies ens ha complicat molt la feina, perquè el raïm s’ha de collir quan és al punt òptim de maduració, és a dir, quan els sucres, els polifenols i els àcids han eclosionat, per tant, cal portar-lo al celler. Ve a ser com una mena de collita a la carta. D’altra banda molts pagesos grans esperen la família amb candeletes per poder veremar el cap de setmana i donar una bona embranzida a la collita, però des de les sis de matí a les tres de la tarda les carreteres han estat tallades i no s’ha pogut circular de cap manera.
Si bé cal reconèixer els beneficis mediàtics, són molts menys els econòmics obtinguts: als petits pobles de muntanya no podem oblidar que les actituds incíviques d’alguns seguidors han causat força danys a les finques particulars ja sigui deixant brossa pels camins, veremant els ceps o trencant els pals de fusta dels emparrats. El RACC es va posar en contacte amb els ajuntaments, no faltaria més, pel que feia a grans trets a l’ocupació de l’entorn, però ha oblidat els pagesos, que són els gestors d’aquest territori, i no han tingut en compte que s’estava veremant, o potser són els alcaldes el qui ho havien d’haver recordat?