‘Seguim fent el que volem!’

Aquest és el pensament dels dirigents antics, presents i segurament els qui vindran del CBT. Com és possible que si al CBT li donen el primer equip de bàsquet de la ciutat, també vulgui tota la resta d’equips professionals que sens dubte han de sortir de les bases. També volen controlar el planter de la ciutat, en especial els equips d’elit en categories de preferent, en definitiva, la base (que se n’ocuparia l’ADT) s’ha de fer comptant amb l’estructura tècnica del CBT. Els amos del bàsquet, el CBT; els peons, els de la feina bruta, l’ADT! Vostès creuen que es pot arribar a un acord seguint aquesta pauta?

Durant anys el CBT ha tingut tot el que demanava: equipaments, subvencions, patrocinadors, etc. En aquests moments de crisi, on les subvencions no es poden aguantar, ningú no vol perdre i el poc que donen s’ha de repartir i no arriba per a cap dels dos. Això, si ho agafa un sol equip, potser aguantaria d’aquí que s’obrin converses per veure què es fa. I sembla que el CBT vol tot el ‘pastís’ i, la feina, que la faci l’ADT ensenyant a tota la base, però sota la seva direcció. És que els directius de l’ADT no saben estructurar bé? Ara que està a l’abast atrapar el CBT, volen tenir sota el seu control tot el bàsquet tarragoní. Si volen que l’ADT desaparegui, que ho diguin. Als barris de Ponent sempre ens han tingut marginats i ara també ho volen fer amb l’esport. Ja n’hi ha prou! Esperem que les generacions futures trenquin la barrera del Francolí i siguem una sola ciutat, per al bo i per al dolent.