L’editorial conjunt

Sóc un tarragoní que es pregunta si viu en un altre planeta. Avui esmorzo amb la notícia que tota la premsa catalana publica un editorial en què denuncia la preocupació de Catalunya per l’Estatut. En els últims mesos en el meu entorn he parlat amb familiars i amics de l’atur, de la corrupció, de mesures polèmiques com l’avortament... però, de l’Estatut? Ni una paraula.

Un estatut que va ser referendat per un 33% dels catalans. Em consola pensar que puc pertànyer a l’insignificant 66% a qui no els preocupa. Els qui estan irritats amb aquest tema són els polítics catalans, que anhelen la vigència d’un estatut que els atorgarà més poder; els mateixos polítics que denuncien el qui parla de corrupció a Catalunya com un «enemic de Catalunya», un anticatalà; els mateixos polítics que concedeixen subvencions a aquests diaris.

Quina unanimitat la de la premsa catalana, en un temps en què a molts se’ls omple la boca amb la paraula pluralitat. Podria ser que a la premsa catalana hi hagués un ‘pensament únic’? Es tracta d’una qüestió de «la dignidad de Catalunya» (amb ny) i, sota aquesta premissa, es pot passar per damunt de tot : de l’individu, de la Constitució espanyola i, fins i tot, de l’ortografia. Salvem l’Estatut de Catalunya!, que no dels catalans.