Santes Creus reobre l’església i en redescobreix les tombes reials

Durant la propera tardor es coneixerà l’ADN de Pere II el Gran i de Blanca d’Anjou, muller de Jaume II. Ambdues aportacions genètiques seran claus per a futures investigacions sobre les restes dels monarques medievals. Però, a més, els treballs que ara es fan també possibilitaran descobrir la reconstrucció facial dels monarques enterrats als panteons reials que hi ha al monestir de Santes Creus i què, a partir del proper diumenge, tornaran a relluir després d’una exhaustiva restauració.

La recuperació d’aquests panteons reials, emplaçats a banda i banda de l’altar de l’església de Santes Creus, no ha fet res més que evidenciar la importància de les tombes. D’una banda perquè s’ha descobert que la policromia emplaçada al templet de la tomba de Pere el Gran és l’original del segle XIV i pràcticament està intacta des de què un grup d’artistes lleidatans dirigits per  Arnau de la Torre el van decorar. Val a dir, com a dada novedosa, que s’ha constatat la utilització d’oli en les pintures policromades, seria la primera vegada -amb dades confirmades- que s’emprà l’oli en la policromia  durant aquest periode i a Catalunya.

La restauració també ha permès un estudi de temperatura i humitat que s’allargarà fins a finals d’any i  analitzarà aquestes dades de la nau de l’església i de l’interior dels panteons. L’objectiu és determinar les millors condicions per a garantir el manteniment de les restes humanes.

L’estudi a les què han estat sotmeses  les restes dels monarques ha fet que el cos de Pere II el Gran hagi tornat a Santes Creus sense el caràcter momificat amb què es mantenia, i que el cos de Blanca d’Anjou, que estava trencat en 72 trossos, hagi estat retornat refet i embolcallat en lli, explicava al Diari, Marina Miquel, cap de l’àrea de Gestió de Monuments del Museu d’Història de Catalunya.

La restauració, efectuada amb un pressupost d’uns 700.000 euros, també ha permès evidenciar i posar en alça el valor artístic i simbòlic del panteó reial. El de Pere II el Gran, bastit a instàncies del seu fill Jaume II qui va introduir a Catalunya l’art gòtic en el disseny primer del panteó del seu pare i després en el seu propi i el de la seva muller, Blanca d’Anjou.

La intervenció ha estat clau per entendre que Jaume II va dissenyar les tombes reials com un discurs de país. Així Jaume II, en la inscripció funerària es refereix al seu pare dient que va ser «un gran militar i conqueridor». I ell, en la placa on recull la seva inscripció funerària, es defineix com a «rei pacificador».