L’obra que Santiago Rusiñol va fer el 1889 a Poblet, al Museu de l’Espluga

Aspecte que ofereix el Museu de la Vida Rural amb les obres de Santiago Rusiñol i d’altres pintors que el van acompanyar a Poblet. - PERE FERRÉ

El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí mostra aquests dies una exposició de quadres realment excepcional. Oferiex l’oportunitat, segurament que única, de poder admirar l’exposició «Santiago Rusiñol. La campanya de Poblet de 1889», petita en el nombre d’obres, però gran pel seu abast creatiu i pels quadres de gran format que s’exposen.

Aquesta incursió artística de Rusiñol a Poblet, atret per la monumentalitat i la història del recinte en ruïnes, la fa juntament amb un altre geni de la pintura, en Ramon Casas; l’amistat que els uneix  s’estreny i es consolida durant aquella campanya a redós del cenobi pobletà, fins al punt que Casas esdevé el confident ocasional de les tribulacions de Rusiñol, vivències que aflora Vinyet Panyella en l’acurat catàleg de l’esxposició.

La campanya de l’abril de 1889 li ofereix a Santiago Rusiñol l’atractiu de les ruïnes i la soledat encalmada del paisatge, molt valorat per la seva vinculació a l’excursionisme des de la seva joventut. Aquests són els motius determinants que el porten a emprendre el «desterrament voluntari» a Poblet, lluny del seu entorn més proper, necessitat de fugir de la pressió familiar. El balanç artístic que en resulta, mostra un punt d’inflexió d’aquesta breu temporada en la trajectòria de l’artista català.

D’altra banda, la monumentalitat i decadència del recinte del monestir de Poblet, aleshores en ruïnes, va quedar immortalitzada en la sèrie d’olis i dibuixos  que, a banda del seu gran interés artístic, esdevenen un valuós testimoni històric i documental de les dècades posteriors a la desamortització.

Cinc àmbits i nou quadres

La mostra es divideix en cinc àmbits i conté nou olis de gran format provinents de la cessió temporal per a l’exposició, de col.leccions particulars, del Museu Nacional d’Art de Catalunya, la Galeria Gomez Turu de Barcelona, del Museu Cau Ferrat de Sitges i Banc de Sabadell. A més a més es poden contemplar reproduccions de quadres il.localitzats, dibuixos, com el de «Rusiñol Pintant a Poblet», de Ramon Casas, a la tinta; crítiques d’art,  i articles del mateix Rusiñol a la premsa i en publicacions especialitades, com també correspondència de familiars i amics durant la seva estada a Poblet,  com ara les cartes de l’escultor Enric Clarasó o del també pintor Lluís Quer.

Quer, Casas i Clarasó

En l’àmbit, «Tres artistes, quatre amics», hi ha un conjunt de retrats de Rusiñol, (oli de Casas), Ramon Casas, Lluís Quer i Enric Clarasó, pintats per Rusiñol que són testimonis de l’amistat i del domini del retrat, més enllà de la representació de la pintura de gènere.

A l’oli sobre tela «Tombes de Poblet», obra guardonada, recau tota l’admiració del visitant a l’exposició. La impressió d’abandonament, desolació i quietud és absoluta; les tombes mostren supulcres adossats en una de les parets del monestir  enmig d’un pati  cobert de molsa i restes d’elements arquitectònics.

«El guardià del monestir» és Sebastià Sumalla Roca, retratat tant per Rusiñol com per Casas. El de Rusiñol contrasta amb la figura farrenya de Sumalla; als ulls de l’artista apareix un personatge trist, taciturn i capficat, plenament integrat en la desolació del paisatge que l’envolta.

La Campanya de Poblet, deixa «Reminiscències» com la ferma amistat entre Santiago Rusiñol i Ramon Casas; ho palesa l’oli pintat el 1890 en què es retraten mútuament els dos genis, o el quadre del claustre de Sant Benet de Bages, en emprendre Rusiñol un recorregut, influit encara pel clima intimista i líric dels claustres de Poblet.

La Visita

L’exposició es pot visitar al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, fins el 22 de Maig.

L’horari és de dimarts a dissabte: de 10.30 a 14.00 i de 16.00 a 18.30. Diumenges i festius: de 10.30 a 14.00.