El tanatori de Valls es veu obligat a donar facilitats pel pagament de funerals davant la crisi

Els nínxols que acostumen a quedar disponibles són els del quart i cinquè pis perquè són menys inaccessibles. - ACN

La crisi afecta de forma desigual cementiri i tanatori de Valls. Mentre al cementiri la demanda d'espai no afluixa i fan falta més nínxols, al tanatori la situació és a la inversa. Els usuaris retallen en aquest servei i l'empresa gestora s'ha vist obligada a donar facilitats, oferint un pagament fraccionat i durant un període de temps més dilatat. Rios Hevia, l'empresa familiar que gestiona els serveis funeraris a Valls, ha afirmat a l'ACN que, de mitjana, es destina un 20% menys en un funeral. Malgrat que el cementiri no s'ha ressentit de la crisi, s'han donat casos puntuals d'impagament en els quals l'Ajuntament ha hagut d'intervenir, buidant nínxols i traslladant els ossos a la fossa comuna. Segons dades facilitades per l'Ajuntament de Valls, l'any passat es van obrir expedients per incidències en una quarantena de nínxols. D'aquests, 10 van comportar el trasllat a la fossa comuna per la renúncia o la incompareixença dels familiars. En la resta de casos, 11 expedients corresponen a canvis de titularitat pendents de fer -ha mort el titular del nínxol i cal que els hereus tramitin el canvi-, 8 són perquè el titular deu la taxa anual de manteniment de cementiri -tot i que, segons apunta el consistori, normalment s'acaben cobrant-, 6 expedients s'han obert per exhauriment de la concessió -són a 50 anys i cal fer una renovació per no perdre-la-, i, finalment, 3 expedients es deuen a lloguers de nínxols pendents de cobrament -el consistori ho atribueix més a un oblit de l'interessat que no pas a la crisi econòmica.

Un estalvi de fins a 500 euros

L'afectació de la crisi al cementiri és pràcticament inexistent, a diferència del tanatori, on s'han hagut de posar facilitats en el pagament del servei en fases. "Les famílies es conformen amb allò més bàsic i estalvien en complements: música i tanatoestètica -el maquillatge- ja no es demanen gaire i també es retalla en la qualitat del taüt i en flors; abans es feien diverses corones, i ara amb un centre es passa", ha explicat Xavier Hevia, gerent de la funerària. L'empresa factura un milió d'euros a l'any, un volum de negoci que fluctua segons el nombre de defuncions, tot i que la crisi també s'ha fet notar. "La gent es gasta entre 300 i 500 euros menys per funeral", estima Hevia. La funerària, que presta servei a l'Alt Camp i també a Torredembarra, ha detectat que les noves generacions són menys previsores amb la despesa que comporta una defunció.

De què es prescindeix

El cost oscil·la entre els 1.200 euros -el taüt més barat, sense incloure funeral ni despeses d'enterrament- als 4.000 euros. "Hi ha qui opta per la incineració amb la idea d'estalviar, ignorant que igualment cal taüt", ha dit Hevia. Tant per enterrament com per incineració s'ha de comprar taüt i l'única variable que condiciona el preu sobre aquestes dues opcions és si la família disposa o no de nínxol. A Valls no hi ha crematori i la incineració no és una pràctica habitual. L'enterrament continua sent l'opció més freqüent i això fa que el cementiri s'estigui quedant petit i necessiti créixer. Actualment només queden 162 nínxols disponibles per ser llogats -per 2 anys- o en règim de concessió -a 50 anys. En els de lloguer només s'hi pot fer un enterrament i en els de concessió se'n pot fer més d'un sempre que, com a mínim, faci dos anys del darrer enterrament.

El cementiri necessita créixer

L'Ajuntament de Valls vol construir enguany o principis del vinent una nova illa de nínxols i ja n'està elaborant el pressupost. Una nova illa permet guanyar un total de 288 nínxols dividits en dues cares de 144 cada una i, a la vegada, cada cara està distribuïda en cinc pisos d'alçada. Normalment es destinen a la venda per concessió els primers, segons i tercers pisos, que són els que tenen més demanda, i es reserven els quarts i cinquens pel lloguer. "La gent prefereix la concessió i hem de tenir nínxols per oferir, però actualment encara en tenim en quarts i cinquens pisos, en règim de lloguer, i també algunes capelles en mal estat, que volem posar a la venda i, primer de tot, caldrà condicionar-los i fer-los més accessibles perquè deixin de ser llocs dolents", ha afirmat el regidor de Planificació Territorial i responsable de la gestió del cementiri, Martí Barberà.

No es descarta un crematori

Més a llarg termini, i tal com preveu el nou Pla General, el cementiri podria ampliar-se sobre una zona verda darrere el cementiri. En cap cas, però, es planteja un canvi d'ubicació, tot i que hagi acabat enclavat dins el nucli urbà arran el creixement que ha experimentat la ciutat cap al nord. En canvi, Barberà no descarta l'opció d'habilitar-hi un crematori. Actualment, el cementiri té lliures 85 columbaris per dipositar-hi les cendres. Del total de 3.500 localitats funeràries que hi ha al cementiri, la gran majoria són nínxols -en concret 3.000-, i també hi ha 80 capelles, 55 panteons, 127 sepultures majors, 159 sepultures menors i un centenar de columbaris. Gairebé totes les localitats estan en règim de concessió, mentre que de lloguer no s'arriba als 300 nínxols. Del total d'enterraments des del 2007 al 2011, el promig anual se situa en els 225 enterraments.