Les Cátedras Ambulantes van ser una agrupació mòbil de la Sección Femenina de la Falange encarregada de realitzar formació en entorns rurals durant el període de postguerra.
El blog local El Pou del Comú / Memòria de Llorenç ha estudiat la visita de la Cátedra Ambulante que va arribar a Llorenç del Penedès el setembre de 1968 i hi va fer estada un parell de mesos.
Han estat mesos de investigació d’aquesta Cátedra Ambulante que realitzava «tasques específiques de formació i propaganda, adreçades principalment a les dones però també als homes. Es destinaven a nuclis rurals de menys de 5.000 habitants».
Van estar vinculades amb la Sección Femenina del Movimiento
També eren conegudes com a Cátedras Nacionales motorizadas que van compartir el nom de Francisco Franco perque va ser el seu benefactor. La primera Cátedra Ambulante, va ser donada a la Sección Femenina en 1946.
El Pou del Comú / Memòria de Llorenç explica que constava d’un grup mòbil de quatre camions amb els seus remolcs. Cada camió contenia laboratoris, i material per oferir classes als pobles per un període de sis mesos. S’oferien coneixements d’agricultura, cuina, sanitat i higiene.
Però «les actuacions dutes a terme per aconseguir aquesta millora de la qualitat de vida als pobles d’Espanya no consistien només en impartir cultura». S’han de situar «en un context polític, econòmic i social concret, el de la dictadura franquista».
Va ser el 19 de setembre de 1968 que la «Càtedra» va arribar a Llorenç, com consta en un document a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès i al Fons de l’Ajuntament.
La Delegada Provincial de la Sección Femenina de Tarragona es va posar en contacte amb el Jefe Nacional del Movimiento de Llorenç per informar de l’arribada de la càtedra i sol·licitar col·laboració per a instal·lar els equipaments necessaris.
L’equip mòbil es va establir a l’era del Mas i estava compost per dos cotxes caravana, un destinat a l’habitatge i l’altre a funcions clíniques.
Moltes tasques
La Cátedra Ambulante que es va establir a Llorenç estava integrada per sis noies. La Paquita s’encarregava de l’educació física, la Pili de la música i la dansa, la Maria Teresa de l’economia domèstica i la cuina, la Glòria de corte i confección, la Carmen dels primers auxilis i l’Antoñita ensenyava manualitats i era la directora. Totes elles provenien de pobles propers, excepte la Glòria, que era originària de Valbuena de Pisuerga (Palencia).
Les activitats de la Cátedra Ambulante estaven destinades a tota la població, incloent-hi dones, nens, nenes i homes.
Les noies que feien el Servicio Social a les ciutats i que ho sol.licitaven es podien integrar a alguna de les caravanes per reduir el temps de prestació obligatori necessari d’aquest servei.
Normalment eren estudiants que ja havien fet les assignatures teòriques de formació a l’institut o a la universitat i realitzaven la fase de pràctiques a les càtedres. Eren la mà d’obra gratuïta, la resta de personal comptava amb algun tipus de remuneració.
Els nens, nenes i joves van assistir a classes de gimnàstica, una matèria que en aquell temps era inexistent a l’escola. Tot i que la majoria de les participants portaven faldilles durant les classes de gimnàstica.
Però al festival de cloenda l’ús de pantalons per a les nenes va representar un petit dilema, ja que en aquell temps era poc comú veure dones amb aquesta indumentària per a activitats físiques, especialment considerant els aspectes morals catòlics del moment. Una qüestió que semblava no agradar al mossèn Ramon Aleu, rector del poble.
També es van fer classes de dances tradicionals i de músiques de diversos països
A part de gimnàstica també es van realitzar classes de danses tradicionals, amb la participació dels nois. Es van impartir classes de música, incloent-hi l’aprenentatge de cançons tradicionals de diversos països. Es varen oferir nocions de corte i confección, economia domèstica, cuina, manualitats i primers auxilis a noies i dones.
Les classes de gimnàstica i danses tradicionals es van realitzar a la sala de Cal Marçal, mentre que la resta d’activitats es van dur a terme al local del catecisme. Algunes sessions es realitzaven de vuit a nou del matí, abans de l’escola, mentre que altres tenien lloc a la tarda o al vespre, després de les classes o la feina.
Exposicions
Per cloure la seva estada, es va celebrar un festival amb la presència de les autoritats locals, que va incloure exhibicions de danses, gimnàstica, cançons i la participació dels Falcons. També es va organitzar una exposició dels treballs realitzats al local del catecisme.
Van romandre a Llorenç uns dos mesos, fins al novembre del mateix any, traslladant-se després a Sant Jaume dels Domenys i, més tard, a Banyeres del Penedès.
Les Cátedras van existir fins 1977, quan va desaparèixer la Secretaria General del Movimiento i amb ella la Sección Femenina i quasi tota la seva obra.
El grup de memòria de Llorenç explica que l’’arribada de la càtedra va ser una novetat inesperada, va trencar la monotonia i durant dos mesos es van realitzar moltes activitats i es va establir un vincle entre les noies de la càtedra i la gent del poble.
Possiblement el que representava no era del gust de tothom ja queera una institució del règim franquista i hi havia un rerefons polític per ser una activitat controlada des de dalt per la delegació de la Sección Femenina, amb tot el que això implicava. «Però eren temps de silenci i no hi va haver cap mostra pública de rebuig».
Com el servei militar
La motivació de les noies per formar part de la càtedra era variada. Algunes hi feien les pràctiques del servei social, o com un mitjà per trobar sortida professional o per tenir la possibilitat de sortir del poble i veure món. «Tot i això, els registres històrics mostren que en els darrers anys de la càtedra, l’objectiu de reclutar nous afiliats al règim va ser un fracàs, amb poques o cap nova incorporació».
Algunes fonts indiquen que els criteris per escollir els pobles visitats eren diversos. Es prioritzaven les poblacions més necessitades, amb la intenció de contribuir a la seva recuperació econòmica després de la guerra. Altres versions diuen que es seleccionaven aquells pobles amb passat republicà o que havien patit repressió durant la dictadura.
Quan van venir a Llorenç el 1968 ja és a la segona etapa de la dictadura, en ple creixement econòmic i els objectius inicials havien variat. Llorenç era un poble en creixement i amb diversitat d’activitats, però encara amb moltes mancances, igual que la resta de pobles dels voltants.
La implicació de les noies que arribàvemn amb la càtedra amb el poble va ser tant que algunes es van arribar a casar amb veïns del poble
