‘Hem passat de ser una raresa a ser una peça bàsica’

A dia d’avui ens sona del tot normal parlar de la ciència aplicada al món dels castells, de prevenció de lesions o d’estudis centrats en la física de les construccions.

Algunes d’aquestes tenen, en part, un culpable comú: Jaume Rosset. El doctor Rosset va néixer a Terrassa l’any 1964 i els seus primers contactes amb els castells van ser a Vilafranca, amb un amic del seu pare, amb qui havien compartit ‘mili’ a Ceuta, i que formava part dels Castellers de Vilafranca.

Acabada la carrera de medicina i l’especialització, el Jaume va entrar als Minyons de Terrassa l’any ‘92, i només dotze mesos més tard ja organitzava els primers estudis entre ciència i castells al CAR de Sant Cugat. Allò que semblava una ‘rara avis’,  va anar normalitzant-se, i l’any 1994 ja s’organitzaven les primeres jornades de prevenció de lesions, una iniciativa del CAR i els propis Minyons. Aquestes jornades es van traslladar un any més tard a Tarragona i van acabar sent l’embrió del ‘Grup pel foment dfe la ciència  i la salut en el món casteller’.

Des d’aleshores, Rosset ha estat l’instigador de diversos projectes, entre ells, el del casc per a la canalla, que a dia d’avui és una realitat inqüestionable, i actualment en el casc per als dosos, encara en fase de proves. I d’aquests quinze anys de convergència entre ciència i castells, dues de les passions del doctor, es queda amb la naturalitat que ha tingut el procés d’adapotació dels castells a la ciència i a la consciència per aquests temes, un fet que en altres àmbits ha necessitat de la imposció per part de tercers, la qual cosa, si hagués passat- pensa Rosset-, hagués perjudicat i desvirtuat el fet casteller com a tal. Una feina que se li pot agrair a moltes persones, entre elles, a un Jaume Roosset que reconeix que l’any 1993 molts pensaven que això era «una altra dèria dels Minyons».