La resposta verda no es fa esperar

El discurs sonava a enrabiada pels resultats de Valls, perquè els verds s’havien quedat sense el primer nou de la temporada, perquètothom alabava les colles de Valls i els deixava en un segon pla, i molts pensaven que Miret estava preparant l’estratègia més amb el cor que amb el cap. Però res de tot això, evidentment que el Sant Joan a Valls va marcar la resposta dels verds, i evidentment els castells de nou de les dues colles de la capital de l’Alt Camp va fer sonar les alarmes en una Vilafranca que necessitava un cop d’efecte. Doncs Miret no el va fer esperar.

La Diada de dissabte a Sant Pere de Ribes, amb els verds i els Castellers de la Jove de Sitges, era la data marcada per la tècnica vilafranquina per estrenar el primer castell de nou de l’any, però en comptes d’un en van alçar dos.

Els verds van obrir la diada amb el tres de nou folrat, un castell que l’any passat els va dur més problemes dels habituals per culpa de les pretensions indeterminades de la colla. Entre el tenps que van perdre assajan el tres de vuit per sota i que els primers intents de tres ja miraven al de deu, aquest castell va rodar a un ritme inferior al d’altres temporades l’any passat. Però dels errors se n’aprèn i MIret abans d’ahir va presentar una estructura sòlida i segura que ratllava gairebé la perfecció. Un d’aquells tres que els verds podien brindar a finals de temporada, quan aquest castell ja no entrava en gairebé cap dels programes inicials.

La descarregada del tres era un fet assajat i esperat, i Miret va saber llegir la confiança que la colla tenia en aquest castell i el va canviar dins de l’ordre del dia, ja que en un principi els del Penedès pretenien encetar l’actuació amb el quatre de vuit amb l’agulla, l’únic castells de les tres rondes que ja havien descarregat abans de trepitjar Sant Pere de Ribes.

Amb el tres superat, el més normal era que Miret alcés el quatre de vuit amb el pilar, com dèiem, l’únic castell que ja havien fet abas d’aquesta actuació. Però la inèrcia, les ganes, la confiança i el canvia d’estratègia, doncs el castell objectiu ja no era el tres, va fer que els de la camisa verda optessin pel quatre de nou amb folre.

El primer 4/9f de l’any

Així, els Castellers de Vilafranca van intentar el quatre, un castell amb el que encara no s’havia atrevit ningú aquest any 2009. Sense l’autoritat del tres, el quatre de nou folrat va anar pujant sense problemes, i només els pisos de terços i quarts van haver de treballar més del compte, mai patint per la consecució del castell. D’aquesta manera els verds tancaven la segona mànega amb els dos primers castells de n ou de la colla aquesta temporada, el primer quatre de nou folrat de tot el panorama casteller aquest curs casteller i a un pas molt petit de brindar la millor diada de tot el que duem de 2009. Ara doncs, tocava no afluixar, i fer, amb allò que ja havien ensenyat a plaça en altres diades, donar una injecció de moral a la colla al mateix temps que etzibar un cop de puny damunt la taula del món casteller. Una reivindicació necessària després del bon Sant Joan que van brindar rosats i vermells dimecres passat a la plaça del Blat de Valls.

A jugar amb el pilar

En tercera ronda els verds van posar els fonaments d’aquell castell que, en un principi, havia de servir per obrir l’actuació, el quatre de vuit amb el pilar al mig.

En contra de la lògica universal, i després d’haver completat sense problemes les dues patums del dia, els problemes van arribar amb el que ja dominaven. El quatre de vuit amb l’agulla va pujar bé però una de les rengles es va anar tancant, apropant-se perillosament al pilar. Al final aquesta no va impedir despullar l’espadat que va patir un altre ensurt en la sortida de l’enxaneta. La motxilla va fer patir el pilar però es va acabar descarregant. David Miret reconeixia que a de «mimar» més als castellers que van al pilar, ja que alguns havien pujat ahir en totes les construccions.

Després del segon quatre farcit de l’any, i havent estrenat un pilar que lluïa l’antic terç, el Xaiu, a segons, el cap de colla dels verds va esalviar-se el pilar de set, un fet que ja havia avisat que seria «una imprudència» (perquè no n’havien descarregat cap de sis a plaça amb aquesta alineació), i va tornar el mateix pilar que uns minuts enrera havia sortit de dins el pialr. L’espadat va acusar el cansament però va arribar a bon port, exercint de colofó final a la millor diada que s’ha pogut veure aquesta temporada 2009.