;
.

Este sitio web puede utilizar alguans "cookies" para mejorar su experiencia de anvegación Por favor, antes de continuar con su navegación por nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

aceptar
DIARI de Tarragona

Diari de Tarragona

Toda la actualidad de Tarragona

  • TGN
  • REU
  • CAM
  • TOR
  • VEN

Saül Gordillo: 'La política a Catalunya l'han accelerat les xarxes socials'

Entrevista al periodista, autor del llibre 'Sobirania.cat. 10 anys de la revolta política catalana a internet'

Publicado: 17:51 - 27/10/2014


- En vistes de l’auge independentista a la xarxa, cal canviar a l’himne el ‘bon cop de falç’ per ‘bon cop de tuit’?

- Home, doncs avui sí. Avui defensar la terra passa per defensar unes idees en l’entorn digital. I això es fa a Twitter, sí. El que passa és que no n’hi ha prou amb això. La política no només requereix clicactivisme. Cal que el clic a la xarxa serveixi després per fer acció real al carrer, com ha fet el sobiranisme en les darreres diades i mobilitzacions.

 

- Sense les xarxes socials, l’independentisme tindria menys suports?

- Claríssimament. Sense internet, el sobiranisme no hauria entrat a l’agenda mediàtica com ha entrat, perquè els mitjans tradicionals determinats temes no els han plantejat fins que han estat molt evidents al carrer i a la xarxa. Els grans mitjans parlen ara del procés perquè és un clam. I és un clam i els mitjans en parlen perquè durant molt de temps aquest debat sobiranista s’ha anat coent a la xarxa.

 

- El sobiranisme ha anat de la xarxa al carrer, i ha estat després que s’ha reflectit en els mitjans tradicionals?

- La normalitat s’ha conquerit a la xarxa en els deu últims anys i després s’ha traslladat al món analògic. Surt el diari Ara, l’edició en català de La Vanguàrdia, hi ha més planes en català i neix la secció ‘Catalunya’ al Diari de Tarragona... Això ha passat ara perquè durant deu anys a internet i al carrer la gent ha plantejat aquest tema. Finalment tothom n’ha hagut de parlar.

 

- I, ara, política i xarxes socials es retroalimenten, diu vostè a ‘Sobirania.cat’?

- És el que pretenc explicar. La crònica política no s’entén sense l’evolució d’internet i la nova manera d’informar-se.

 

- La velocitat de l’actualitat política ve condicionada per la immediatesa de la xarxa?

- Sí, les xarxes ho han accelerat tot i condicionen la política a Catalunya. I es fa periodisme en temps real perquè també es fa política en temps real.

 

- El periodisme també es veu abocat al vertigen. Amb quins riscos i avantatges?

- Jo també treballo en un mitjà tradicional i defenso la premsa que s’està posant les piles i s’està reinventant en l’entorn digital. Defenso el valor de les marques, de les redaccions i dels professionals. I crec que el periodisme se salvarà precisament per l’excés de soroll que hi ha a la xarxa.

 

- Quina és la seva recepta per a la supervivència?

- L’única garantia és que tinguem credibilitat, i que la gent accepti que tenim un paper de referència en una societat amb molt de soroll i molt cabal d’informació. Tanta informació que fa que al final t’hagis de refiar d’una sèrie de persones o de marques. Els periodistes tenim molt a guanyar si som exigents amb nosaltes mateixos.

 

- I en el món digital, quins són els reptes?

- Recuperar el bon rotllo que hi ha hagut els deu últims anys, i no caure en les provocacions i en el risc que internet esdevingui un camp de batalla.

 

- A vegades ho sembla, un camp de batalla, oi?

- Des que s’ha posat data a la consulta hi ha més nervis. També l’unionisme ha entrat a la xarxa, i dintre del sobiranisme cada vegada hi ha més diversitat de sensibilitats. Els mòbils fan també molt fàcil per a qualsevol dir qualsevol cosa, i tot plegat fa que sovint alguna gent no s’hi pensi gaire abans de fer segons quin tuit.

 

- Comprèn que periodistes força bregats abandonin Twitter per haver rebut insults, o per no poder suportar les pressions?

- Ho respecto però crec que és un error deixar aquest terreny en mans de gent que no tindrà la nostra exigència professional ni el nostre rigor. És desagradable relacionar-te amb gent que no et respecta, però en el fons estar exposat en aquest entorn et dóna pistes de què és el que li passa a la societat. Pistes, també, de fins a quin punt t’equivoques o no. A més, també hem d’aprendre a gestionar les pressions a través de les xarxes, com hem après a gestionar qualsevol altra pressío en els mitjans tradicionals.

 

-Vostè diu que molts catalanistes han fet el pas cap a l’independentisme gràcies a les xarxes socials. Els atribueix el poder de propiciar canvis ideològics en la gent?

-El que vull dir és que fa deu anys tu podies ser independentista a internet, i, fora, ser vist com un bitxo raro. A internet hi havia portals, mitjans digitals, blocs... molta més gent que pensava com tu. Et podies sentir identificat. A mesura que anava havent més xarxes, més gent anava sortint de l’armari. Ens reconeixíem entre nosaltres i ens anàvem refermant en les nostres idees. Per contra, miràvem els diaris, les televisions i les institucions, i el reflex d’això no hi era. Per tant, ens tornàvem a refugiar a internet perquè és on podíem ser més nosaltres.

 

-Fins que...?

-Fins que amb Facebook i altres xarxes entren al grup la família, els veïns i els amics, amb els qui parlem d’altres coses que no són política. Hi pengem coses que hi estan relacionades, amb la política, i coses que no, i anem debatent tots com si fóssim al menjador de casa. I es va fent la taca d’oli, i aquelles idees que algú hauria trobat en principi estranyes, resulta que veu que les diu algú a qui coneix i en qui té confiança, i diu ‘home, potser sí que té raó’. Així es va anar produint a poc a poc un procés de normalització de l’ideari sobiranista a través de la xarxa que ha fet ‘homologable’ un discurs que fa quinze anys era només material de consum en un parell de digitals.

 

- Qui van ser els pioners del sobiranisme a les xarxes?

- Jo al llibre hi recullo 200 fitxes de persones que hi han tingut un paper rellevant, de diversos àmbits, formacions i generacions, molt transversals i molt plurals. Ni tots són sobiranistes ni tots parlen de política. Hi ha molta gent que ha fet contribucions molt diverses perquè a internet avui hi hagi un espai català propi i autosuficient.

 

- Hi ha gent clau que no és ni polític, ni esciptor, ni periodista, ni acadèmic?

- N’hi ha molts, d’aquests. Hi ha gent que un dia va tirar endavant una iniciativa. Com el Josep Casadellà, que va iniciar el #novullpagar amb un vídeo que va desencadenar una campanya de desobediència. Hi ha moltes persones que han fet molts anys feina de formigueta a la xarxa. La seva suma ha fet que hi hagi aquesta sensibilitat a internet.

 

- Per què no està passant a la xarxa amb l’unionisme el mateix que amb el sobiranisme?

- Internet és una bon mirall de la manera de ser catalana. I la xarxa enllaça molt amb la manera de ser dels catalans: col•laboració, dinamisme, generositat, solidaritat, participació, innovació, frescor... Això és Catalunya. A més, l’unionisme s’ha mogut molt en el món oficial i del poder, que usa unes eines tradicionals que són les que ara estan en crisi.

 

- Què vol dir?

- Que si et veus instal·lat en el poder no perceps la necessitat d’unes xarxes i eines ciutadanes per incidir-hi. En el fons el fenomen que viu Catalunya és un fenomen regenerador, alternatiu, de baix a dalt. El moviment ciutadà de demanda de més i millor democràcia que es viu a nivell global a tot el món, a Catalunya l’encarna el sobiranisme. I és el sobiranisme qui millor ha entès i utilitzat les noves eines.

 

Perfil

Nascut a Calella, Sal Gordillo (42) s un dels periodistes ms actius a la xarxa. Exdirector de l?Agncia Catalana de Notcies (ACN), ara s cap de continguts digitals a 'El Peridico'. El seu bloc acaba de complir deu anys, el mateix perode que analitza en el seu darrer llibre, 'Sobirania.cat. 10 anys de la revolta poltica catalana a internet' (Crea't Edicions), sobre el pes d?internet i les xarxes socials en el procs poltic que viu Catalunya.


comments powered by Disqus

MÁS NOTICIAS DE CATALUNYA