Santa Coloma de Queralt vol donar a conèixer el seu patrimoni jueu

La vila de Santa Coloma de Queralt ha fet el primer pas per realçar el patrimoni cultural i documental, al voltant del món jueu, que tanta incidència tingué en el passat històric de la població.

Recentment, amb motiu dels actes celebrats el 12 de novembre corresponents a la fira ‘Som terra de safrà’, Santa Coloma s’adheria a la Xarxa de Calls de Catalunya. El document d’unió va ser signat per l’alcalde colomí, Magí Trullols, i Maria Josep Estanyol, presidenta la Xarxa de Calls.

La iniciativa és promoguda per l’Institut d’Estudis Món Juïc, i oberta a totes les poblacions on hi hagué presència jueva, que vulguin participar en l’estudi i divulgació del passat jueu. És un projecte avalat pel Parlament català, que va aprovar la creació d’una xarxa de calls jueus de Catalunya.

A ell s’hi han adherit ciutats com ara Barcelona, Girona o Besalú, però també d’altres poblacions més petites. En el cas de les comarques tarragonines s’hi compten la Selva del Camp, Sarral i, ara, Santa Coloma de Queralt.

La historiadora i antropòloga, Teresa Elena Balcells, que a la vegada és la responsable de l’Oficina municipal de Turisme, recorda que Santa Coloma de Queralt «tingué una important comunitat jueva en l’època medieval; avui encara conservem el call jueu i també un ric i variat patrimoni documental sobre aquesta comunitat».

La iniciativa, dirigida a l’estudi i la divulgació del passat jueu de les poblacions que compten amb aquest llegat, passa per la preparació de publicacions de la història jueva local, que a llarg termini ha de possibilitar l’edició d’una enciclopèdia de la història del judaisme català.

Altres objectius són la creació d’una base de dades, l’obertura d’un portal web on es pugui accedir a la informació general de cada call, el disseny de rutes culturals, la utilització de les noves tecnologies per recrear els antics calls, i accedir de forma digital als arxius, activitats i conferències, o el suport i col·laboració a investigacions locals.

Teresa Elena Balcells assenyala que l’adhesió de Santa Coloma a la Xarxa de Calls de Catalunya permetrà construir un relat «sobre la base de l’abundant documentació jueva a la vila», la qual cosa repercutirà en la difusió d’aquest patrimoni «a través de l’establiment de visites culturals regulars i més específiques».


El judaisme colomí
Les primeres referències sobre la comunitat jueva de Santa Coloma daten del 1272. El barri jueu o call es localitza davant del portal que dóna al pati del castell, i era delimitat per les muralles, la plaça Major i la plaça de l’Església.

Aquesta comunitat formada per entre trenta i cinquanta famílies, gairebé un terç de la població total, disposava de sinagoga, hospital, banys i fossar propis.

La seva activitat era bàsicament mercantil, i tingué especial importància el comerç del safrà i el blat. Entre els jueus hi trobem també sastres, drapers, ramblers i argenters, però eren coneguts sobretot en l’exercici de la medicina i de la cirurgia. Alguns van arribar a ocupar càrrecs importants en el govern de la vila.

El 31 de març de 1492 Ferran II d’Aragó decretà l’expulsió de tots els jueus no conversos. A Santa Coloma uns 150 no acceptaren la conversió forçosa, i decidiren abandonar la vila després de vendre les seves propietats.