Descobrint la vida del cardenal

D esprés d’anar a diverses conferències sobre la figura del cardenal Vidal i Barraquer, una creu que poc més es pot explicar sobre aquest cambrilenc que enguany ha centrat bona part de l’agenda cultural del municipi. Però la darrera xerrada que es va fer ahir al Casal Municipal de la Gent Gran va resultar veritablement fascinant, ja que es va descobrir la seva part més personal.

L’encarregat de pronunciar el discurs va ser el seu nebot nét, Francesc d’Assís Vidal-Barraquer i Mayol. Amb el títol ‘Vidal i Barraquer, la família i el poble’, el doctor, llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona va explicar, a les més de 150 persones presents a l’aula, detalls desconeguts del cardenal basant-se en la seva part més familiar. 

El doctor va dividir la conferència en tres parts. Una d’elles es va centrar en la faceta més humana del cambrilenc il·lustre. En primer lloc va fer un repàs polític, econòmic i social de com era el Cambrils de 1868, any del naixement del protagonista. La seva família vivia al costat de l’església de la vila, en una casa que els pertanyia des d’abans del segle XVII. Una de les curiositats que més va cridar l’atenció va ser que la majoria de dones de la part Vidal van morir molt joves. De fet, la germana del cardenal, Paula, va morir amb només 25 anys. El conferenciant també va parlar de la personalitat del religiós, esportista de jove i un gran fumador, gràcies a la descripció dels seus nebots. «Destacaven el seu caràcter proper i agradable. De fet, estaven molt més còmodes amb ell que amb el seu propi pare», va apuntar. Un altre aspecte xocant que es va descobrir va ser que era una persona «estimulant de malifetes en els petits», mentre que amb els grans tenia discussions força tenses. 

“Els seus nebots destacaven el seu caràcter proper i agradable. De fet estaven més còmodes amb ell que amb el seu propi pare”

A l’acte també va llegir unes frases de les cartes de l’advocat del cardenal, Maurici Serrahima i Bofill, que el descrivia com «una persona molt irònica i alegre» i que portava l’anell de bisbe girat al revés.

La segona part de la xerrada va detallar la seva vessant acadèmica i eclesiàstica. El cardenal va fer els seus estudis de primària a Cambrils, però als dotze anys el van internar al col·legi dels jesuïtes a Manresa. «Estava meravellat amb l’escola. Deia que l’hort era més gran que Cambrils», va apuntar. 

Aquesta fascinació pels jesuïtes va ser tan forta que volia anar al seminari però va prometre al seu pare que primer estudiaria una carrera. El 1893 es va llicenciar en Dret amb la millor nota. Finalment va entrar al seminari dos anys més tard.

Sobre la seva vessant política i diplomàtica -la més coneguda-, el nebot nét va mostrar documents inèdits, com el passaport i un bitllet de tren, i va fer incís al període d’enfrontaments durant la dictadura de Primo de Rivera per la seva defensa del català. «Segons el Vaticà, el cardenal era prou espanyol. Ell deia que s’havia de predicar amb la llengua del poble. Defensava un catalanisme que al militar li va semblar agosarat». 

El doctor també va explicar una anècdota que es va produir durant l’obertura del curs del seminari a Tarragona, que es va fer en llatí i en català. El governador va enviar un escrit exigint que l’any següent no es parlés en català a l’acte, però resulta que s’havia fet en llatí i no ho havia entès, deixant així en evidència la fixació que Primo de Rivera tenia amb el català. 
També es va destacar les gestions que va fer des de l’exili per la pau i l’enfrontament amb Franco, que no el va deixar tornar i finalment va morir desterrat a Suïssa. 

La conferència estava emmarcada en l’inici de curs de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran de Cambrils.