L’ànima i el paladar

Avui li toca a un desconegut per vosaltres... el Pitu Mosquits. De petit el veia gran, d’edat, i ara el veig més jove i el miro des de dalt. Sempre porta les ulleres al cap, que sembla que tingui quatre ulls, i dos miren al cel. Estic parlant del fill del Mariano, Mosquits, i de la Lola de l’Armela. Incansable activista cultural: un dels fundadors dels Xiquets del Serrallo i president de l’associació del Pas de la Presa de Jesús, entre altres coses, perquè si dic tots els fregats on està, no m’hi cap aquí. El Pitu no té mai un “no”, generós i amic dels seus amics. Recordo que el meu pare –el Guerrita– l’estimava molt, quan sortien a la mar, i va embarcar a la Campomares, la Toblaisa, l’Eli Hermi, i la Madobe, ah!, i la barca familiar Avi Mosquits. Llop de mar que ha navegat amb temporals i ruixims de les onades. Però després, amb la calma, ens pot fer uns fideus rossejats i altres ranxos mariners que alimenten l’ànima i el paladar dels millors gurmets.