La complexitat de les relacions humanes és l’eix de La porta, la novel·la de l’escriptora hongaresa Magda Szabó, publicada per La Segona Perifèria amb traducció al català d’Imola Nikolett Szabó i Jordi Giné de Lasa. Unes relacions que se circumscriuen a una jove escriptora, la Magda, i la seva sirventa, l’Emerenc, una dona esquerpa i tancada, com la porta de casa seva, que ningú no pot travessar fins que en un moment determinat ho farà el lector a través dels ulls de la Magda. Però, per què s’angoixa tant Emerenc, què significa per a ella que algú pugui travessar aquest llindar?
La porta és la segona novel·la de l’hongaresa publicada per aquesta editorial independent. La primera, Abigail, va ser publicada per primer cop l’any 1970, «i és una de les novel·les del segle XX més estimades pels lectors hongaresos. La porta va ser publicada l’any 1987. L’any 2003 va guanyar el premi Femina a França, i va comportar el reconeixement immediat de Szabó com una de les grans veus literàries d’Europa», destaca el seu editor, Miquel Adam.
L’Emerenc és un personatge absolutament tancat, del qual la novel·la arriba a la seva ànima. És una dona a la qual li encanta rentar, se sent realitzada fent-ho, però té les seves pròpies normes, difícils de trencar, una espècie de reina sense regne.
«La porta relata magistralment la relació d’amistat, amor i odi entre dues dones que no poden ser més diferents. La Magda, la narradora, és escriptora. Treballa amb l’intel·lecte. L’Emerenc, la seva antagonista, és dona de fer feines. Treballa amb la poderosa força de les seves mans. Quan la Magda contracta l’Emerenc per fer les feines de casa, no pot imaginar-se la importància que acabarà tenint per a ella», ressalta l’Adam.
Al llarg de vint anys de servei, ambdues dones estableixen una relació complexa i profunda, entre l’atracció i el rebuig. La relació entre la narradora i l’Emerenc s’aprofundeix, ignorant, totes dues, que el destí va teixint les seves xarxes, portant aquesta memorable relació a un dilema irresoluble i dolorós.
«Llegint aquesta novel·la és fàcil comprovar el poder de la literatura: et deixa, ras i curt, en estat de xoc!»
