El Delta registra un nou rècord de cria de flamencs

El Delta de l’Ebre es consolida com a zona de reproducció per al flamenc. Els tècnics del Parc Natural han comptat enguany un total de 3.139 nius d’aquesta espècie emblemàtica, xifra rècord des que es va començar a reproduir en aquest espai protegit, prop de les Salines de la Trinitat,  l’any 1992.  

El cens s’ha dut a terme mitjançant una fotografia aèria, per a la que el Parc Natural va comptar amb la col·laboració de la patrulla aèria dels Agents Rurals. En els darrers dies els tècnics han tingut constància ja del naixement dels primers polls. Cada parella cria un sol ou, però es calcula que només un cinquanta per cent acabaran sobrevivint (el que suposa més de 1.500 polls).

Es tracta del segon any consecutiu en què la colònia reproductora dels flamencs creix de forma significativa. L’any passat van ser prop de 2.500 parelles les que es van establir a la Punta de la Banya per a la reproducció, davant les 1.900 d’anys anteriors.

Llavors es va atribuir al fet que no havien criat a Fuente de Piedra (Màlaga), però enguany encara no hi ha cap hipòtesi clara sobre la taula.

Però la important presència de flamencs al Delta té també la seva vessant ‘negativa’ en aquesta època de l’any, quan s’acaba de sembrar l’arròs. Sovint confonen els camps plens d’aigua amb les llacunes (on es desplacen per a menjar) i provoquen danys a les plantacions. Per evitar en la mesura del possible aquests perjudicis als pagesos, el Parc forma unes patrulles destinades a vigilar de prop els flamencs i si és necessari, espantar-los dels arrossars.

Aquests dies les patrulles no donen a l’abast per a fer la seva tasca i s’estan utilitzant les prop de 60 llums de què disposa el Parc per a espantar els flamencs durant la nit. «Les afectacions estan sent considerables», explica el director del Parc, Francesc Vidal.

Més afectacions als camps

Si aquestes patrulles no hi són a temps, posteriorment els Agents Rurals realitzen les inspeccions  per determinar  els danys ocasionats. L’any passat el Parc Natural va haver d’abonar uns 20.000 euros als pagesos per aquests danys, mentre que uns 110.000 es van destinar als produïts per una altra espècie, la polla blava. Enguany, la partida global prevista en indemnitzacions als arrossaires és de 100.000 euros.

Segons explica Vidal, en els darrers anys l’avanç poblacional de la polla blava ha fet que s’hagi convertit en el principal maldecap de tècnics i pagesos.

Aquesta espècie s’alimenta habitualment de vegetació de les llacunes i ara ho fa també de les tiges de l’arròs. Així, causa danys durant més temps (des del juny fins a poc abans de la sega) i els seus perjudicis són més difícils de valorar. Davant d’aquest nou context, el Parc Natural ha encarregat un estudi per tal de determinar quin és el seu comportament i els hàbits d’alimentació, per minimitzar els danys que ocasiona.

 «Com en el cas del flamenc, es tracta de compatibilitzar la conservació d’espècies protegides amb una activitat econòmica tant important per al territori com és l’agricultura», apunta Vidal.