Instruïts més de cent atestats per construccions il·legals a les Terres de l'Ebre des de 2003

El Cos d'Agents Rurals (CAR) ha instruït un total de 102 atestats per construccions il·legals en zones forestals o protegides de les Terres de l'Ebre des del passat 2003. Aquestes actuacions, algunes de les quals han suposat condemnes judicials penals contra propietaris i constructors, s'han convertit en una prioritat per al CAR, que només entre els mesos de gener i maig ha obert onze nous atestats.

Amb l'eufòria constructora dels darrers anys el nombre anual d'atestats instruïts ha anat creixent any rere any, segons les dades de la memòria del CAR a les quals ha tingut accés l'ACN. Així, dels cinc atestats instruïts el 2005, es va passar als divuit de 2006, els 28 de 2007 i els 31 de l'any passat. Des de gener i fins aquest mes de maig de 2009, el nombre d'atestats arriba ja als onze. Són, majoritàriament, apartaments de primera o segona residència i xalets amb 'tot tipus de luxes', alguns fins i tot amb piscina i pista de tennis, ubicats en zones forestals protegides i construïts sense llicència.

A hores d'ara, la inspecció d'aquestes construccions il·legals en terreny forestal s'ha convertit ja en una de les tasques prioritàries del CAR a les Terres de l'Ebre, on Garcia reconeix una major incidència que a la resta de Catalunya. 'És un tema nou en la dedicació dels agents i hem estat pioners: és un problema molt greu i descarat que afectava espais protegits i s'ha disparat. A més, la pressió urbanística a Barcelona fa que les administracions locals i la població siguin més sensibles, fent el control més efectiu', raona.

'Potser hi ha milers de casos però nosaltres ens hem centrat en els espais forestals protegits', clarifica Garcia, tot assegurant que per la magnitud del problema la tasca del CAR no arriba a les construccions agrícoles, on es trobaria la 'gran massa' d'edificacions il·legals. Especialment punyent resulta la dada que un 90% dels casos denunciats corresponen a edificacions dintre d'espais protegits pel Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) o la Xarxa Natura 2000. El 40% d'aquestes construccions denunciades haurien estat promogudes per estrangers, dels quals, entre un 90 i un 95% serien de nacionalitat anglesa.

Boix, Cardó i Ports
Les zones principalment més afectades pel fenomen es concentren, particularment, a les serres del Boix i Cardó així com en punts concrets del massís dels Ports. Termes municipals com els de Gandesa i Tortosa, amb molta massa forestal i població dispersa; Deltebre (Baix Ebre), per la seva situació en ple Delta de l'Ebre; així com ajuntaments 'amb pocs recursos i poques possibilitats de control', també compten amb nombrosos casos d'edificacions il·legals en zona forestal.

Garcia relata que, fins fa pocs anys, durant l'auge de la construcció, molts d'aquests propietaris aconseguien iniciar les obres dels xalets sol·licitant llicència per a la construcció d'un magatzem agrícola. Per desídia o falta de mitjans, molts ajuntaments renunciaven a prendre mesures. 'Pel tarannà és difícil que obrin expedient. Però si ho fa un altre pugen al carro', diu el comandament territorial del CAR. A tot això, se sumaria el fet que molts d'aquests propietaris estrangers fossin víctimes d''engany' per part de promotors i constructors compatriotes, 'que s'aprofitaven de la demanda per promoure construccions sobre el territori i portar-hi gent: coneixen els mecanismes', relata.

La crisi atura el boom
Amb la crisi econòmica i el declivi de la construcció massiva, aquest tipus d'activitats han començat també a decaure de forma sensible, segons constata el CAR sobre el terreny. 'A la Terra Alta fa temps que no detectem construccions il·legals però al Baix Ebre i el Montsià es mantenen. Sobretot a la serra del Boix. A Deltebre ha anat a la baixa', comenta.

A banda de la crisi, el fet que molts dels atestats instruïts hagin arribat als jutjats penals en forma de delictes contra l'ordenació del territori estaria creant un efecte dissuasori important, segons constata Garcia. 'Els jutges tendeixen ara a rebaixar les sancions i aposten per l'enderroc de les construccions', assenyala. Tot i que a les Terres de l'Ebre encara no es coneixen casos concrets d'enderrocs per ordre judicial, sí que s'han produït sentències condemnatòries amb penes de diversos mesos de presó i resolucions governamentals instant a l'enderrocament. El cap del CAR creu que un cop es produeixin les primeres demolicions, el fre serà considerable.

Davant d'això, explica, alguns dels acusats opten per enderrocar i restaurar l'espai de mutu propi. Aquesta actuació permet reduir la responsabilitat penal al menor grau. Tanmateix, el responsable del CAR assegura que la 'majoria' de denunciats opten per aturar les obres un cop són requerits pels mateixos agents. En cas de judici, a més del propietari o promotor, poden ser acusats com a responsables el constructor i l'arquitecte. Es tracta, a més, d'un delicte que 'no prescriu' per la via administrativa i, per tant, en qualsevol moment es pot obrir un expedient sancionador per enderrocar.

'A banda del malbaratament que suposa l'ocupació extensiva del territori tenen conseqüències indirectes: fomenten activitats extractives, abocaments de residus, increment d'infraestructures elèctriques i de construcció, augment de risc d'incendis i activitats de risc', resumeix el mateix Garcia sobre la inconveniència d'aquest tipus de construccions.