Arrenca la ‘collita’ de sal al Delta

Una cinquantena de treballadors participen aquest mes d’agost en els treballs de recollida de la sal a la reserva de la punta de la Banya. Foto: Joan Revillas

L’empresa que explota les Salines de la Trinitat, Investigación y Fomentos Mineros SA ( Infosa ), ha posat en marxa aquesta setmana tota la maquinària i el personal que permetrà recollir, en només 18 dies, unes 85.000 tones de sal, 20.000 més que l’any passat arran de la meteorologia «favorable»  dels darrers mesos. «A la primavera no va ploure massa i a l’estiu a fet força calor, fet que ens va molt bé per a la producció de la sal», explica al Diari el gerent de l’empresa, Joan Sucarrats.  

El sistema d’elaboració no ha canviat molt des de l’edat mitjana, quan la producció i comerç de la sal era la principal activitat al Delta de l’Ebre. Ara, però, els treballs estan  mecanitzats. Tot i això, fins a una cinquantena de persones hi treballen durant totes les hores diàries de sol, en diferents torns.

Les 1.100 hectàrees que ocupen les salines a la reserva natural de la punta de la Banya es divideixen en una sèrie de basses connectades i zones de cristal·lització. L’aigua es bombeja des de la badia dels Alfacs i es deixa a les basses perquè es vagi evaporant. D’aquesta manera es va augmentant la concentració de clorur de sodi des dels 35 grams per litre als 250, quan arriba al punt de sobresaturació i comença a cristal·litzar.

Tot i que la zona està inundada i en funcionament durant tot l’any, a partir del mes de març s’inicia el procés que culmina ara amb la recol·lecció de la sal. Un cop emmagatzemada en grans muntanyes a l’aire lliure, la sal es renta (perquè agafi el to blanc característic), i posteriorment se centrifuga, es tritura i es torna a assecar fins que s’envasa, de forma diferent segons el seu destí final.

La sal del Delta de l’Ebre es queda en un 60 per cent al mercat espanyol, mentre que el 40 per cent restant s’exporta a diferents països. A més dels usos alimentaris, una bona part es destina a usos industrials, com ara el tractament d’aigües, l’elaboració de pinsos, productes farmacèutics i químics. També és requerida i emprada per les administracions per desfer el gel de les carreteres durant l’hivern.

Des de fa dos anys l’empresa també comercialitza l’anomenada flor de sal, un producte d’alta gastronomia que requereix d’un treball molt artesanal. I és que aquesta sal s’ha de recollir de les basses de forma manual en unes hores concretes del dia. «Es tracta de la primera que comença a cristal·litzar, més rica en magnesis i potassi que la sal comuna», segons explica el gerent. Aquesta campanya se’n preveuen produir unes vint tones, que es destinaran a restaurants i botigues gourmet. La facturació de l’Infosa se situarà enguany en els 9,2 milions d’euros.

Les salines de la Trinitat fa més d’un segle que desenvolupen la seva activitat a la punta de la Banya, espai que des que va ser declarat Reserva Natural Parcial dins del Parc Natural del Delta té prohibit el pas als visitants. Segons es destaca des de l’empresa, la convivència entre l’activitat industrial i el medi ambient és del tot harmònica. «Sense la producció de sal els flamencs no tindrien tant aliment  ni s’estarien aquí tot l’any». Infosa admet que la protecció de l’espai limita les possibilitats d’ampliar i mecanitzar encara més la indústria però de moment no es plantegen traslladar l’activitat de transformació de la sal a un altre lloc.