Josep Terés, extreballador de la central d'Ascó: 'Si no ve el magatzem nuclear, la comarca estarà acabada'

Terés mira una de les fotografies de les obres de construcció d'Ascó I. - ACN

Després de treballar com a mestre industrial en l'obra civil de centrals hidràuliques i tèrmiques de fuel i carbó a diverses zones del país, Terés va arribar a Ascó quan l'empresa per la qual treballava, l'elèctrica Fecsa, li va proposar participar en la construcció del grup I de la central nuclear d'Ascó, projectada per tècnics americans. 'Em va fer molta il·lusió i em va encantar el tipus de construcció, perquè a l'Estat no teníem aquesta tecnologia, estàvem a anys llum', ha assegurat. Terés ha definit l'experiència com 'engrescadora' i no ha dubtat en afirmar que 'hi tornaria'. Posteriorment, el 1983, Terés va participar en la construcció de la central de Vandellòs II (Baix Camp) i el 1986 va tornar a Ascó I per treballar com a cap del departament de compres, fins a la seva jubilació l'any 1998.

En un primer moment, ha explicat Terés, a Ascó s'havien projectat quatre grups nuclears –de la mateixa manera que es fa en altres països, on es construeixen quatre grups en un sol emplaçament-, però els terrenys per a la instal·lació estaven en una zona inundable i finalment es van projectar dos grups en una àrea més elevada. Les excavacions van començar el 1973 i Terés va ser un dels primers treballadors.

'De fet, vaig ser el primer', ha recordat amb orgull mirant fotografies de l'obra mentre esmorza en un bar d'Ascó i retroba antics companys. Terés ha ressaltat que el 1973 –quan encara no hi havia telèfons mòbils- durant la seva jornada laboral havia d'anar a aquest establiment entre les dotze i la una del migdia 'a esperar les trucades dels meus caps de Barcelona per rebre les instruccions', ja que era un dels pocs llocs públics que comptava amb telèfon.

La construcció del grup I va assolir una xifra màxima de 5.200 treballadors, uns 2.000 dels quals venien d'Andalusia. 'Va costar molt que la gent d'Ascó i del territori treballés en la construcció, perquè la majoria eren pagesos que dubtaven de passar-se a la indústria', ha assegurat Terés. La central va estar operativa el 1983, deu anys més tard que comencessin les obres –es va retardar per 'problemes polítics' i 'nombroses vagues dels treballadors'-, i 'a l'hora de l'explotació tots els veïns en van prendre part', ha assenyalat.

L'extreballador de la central considera que la planta d'Ascó va 'revifar' la Ribera d'Ebre, que l'any 1973 'era una zona molt morta'. 'Va costar molt portar més indústria, no hi havia cap polígon industrial, i ni tan sols hi havia cases per als tècnics que s'havien de fer càrrec de la central', ha afirmat. Així, l'arribada de la nuclear va 'potenciar' sectors com la construcció o el comerç.

El debat sobre el cementiri nuclear

En un moment en què s'ha obert un ampli debat sobre la possible ubicació a Ascó del MTC, després que el municipi oficialitzés la seva candidatura, Terés considera que l'anomenat cementiri nuclear 'no pot perjudicar ningú' perquè 'els residus estaran controlats i tancats, no com ara'. Tot i així, creu que 's'hauria d'haver previst abans' i ho ha argumentat explicant que l'Estat espanyol paga a França 60.000 euros cada dia per tenir els residus nuclears espanyols en dipòsit, fet que considera 'escandalós'.

Pel que fa a les crítiques a l'alcalde d'Ascó, Rafael Vidal, i l'equip de govern per haver aprovat la candidatura del municipi a acollir el MTC, Terés ha declarat que 'l'alcalde ha fet el que havia de fer' perquè el cementiri nuclear 'és una manera de donar continuïtat al poble i d'allargar-li la vida'. És més: Terés considera que, si el MTC finalment no arriba i les centrals nuclears tanquen –'duraran com a molt deu anys més', ha apuntat-, 'el poble i la zona estaran acabats, i només hi quedarà gent gran', ha dit.

Terés també ha manifestat que Ascó 'té possibilitats' per acollir el MTC perquè 'està en una zona on hi ha quatre centrals molt a prop' (Ascó I i II, Vandellòs II i Cofrents) i 'evita el transport per carretera perquè té ferrocarril'. 'Tècnicament, sí que té opcions; però políticament, ja no n'estic tan segur', ha continuat.

El paper de l'energia nuclear

D'altra banda, tot i que Terés està a favor de la diversificació de l'energia, considera que 'actualment no podem prescindir de la nuclear'. 'Mai podrem generar l'energia que necessitem sense les nuclears. Ara cal importar-la de França, que té 58 centrals', ha afegit. A més, ha assegurat que 'falta informació sobre l'energia, o bé es dóna camuflada perquè no interessa'.