Fa pocs dies que el Departament de Medi Ambient ha finalitzat la primera fase dels treballs de recuperació dels boscos afectats per l'incendi d'Horta de Sant Joan, que fa un any va cremar més de 1.100 hectàrees del massís dels Ports
Amb aquesta primera fase s'han recuperat 200 hectàrees de bosc a la zona de la carretera entre Horta i Prat de Comte (Terra Alta) i vora el riu Canaletes, amb major risc d'erosió. L'actuació ha consistit en l'eliminació de la vegetació cremada i el seu aprofitament per fer retencions del terreny. La segona fase, de neteja de la zona interior de l'incendi, s'iniciarà abans de finals d'any. Ara, cal que el bosc es regeneri per sí sol per evitar la repoblació.
Els veïns d'Horta i els conductors que circulin per la carretera que uneix el municipi amb Prat de Comte –la T-330- ja poden comprovar com ha canviat el paisatge d'aquesta zona en un any. De boscos cremats i terra ennegrit a vegetació neta i verda i arbres rebrotats. I és que l'agost del 2009, pocs dies després que es donés per extingit l'incendi, tècnics del Departament de Medi Ambient van identificar quines eren les zones de l'àrea cremada que, com a conseqüència del pendent o de la seva constitució geomorfològica, podien tenir problemes greus d'erosió en el cas de riuades i pluges de la tardor, que podien fer que l'erosió acabés contaminant els cursos fluvials de la zona amb les cendres i malmetés la flora i l'hàbitat de la fauna. D'aquesta manera, es van delimitar les 200 hectàrees prioritàries de recuperar, al voltant del riu Canaletes, i a finals d'agost s'hi va començar a treballar.
El subdirector general de Boscos i Gestió de la Biodiversitat del Departament, Ignasi Rodríguez, ha explicat a l'ACN que aquests treballs han consistit bàsicament en l'eliminació de la vegetació cremada i el seu ús per fer 'petites preses i retencions del terreny'. Per tant, 'tot el material cremat obtingut de l'incendi s'ha utilitzat per fer barreres que retenen el terreny', de manera que 'no es perdi i es pugui permetre una bona regeneració'. A banda, de manera puntual també s'han arranjat alguns camins que havien quedat malmesos pel foc. Aquesta primera fase ha suposat una inversió global de mig milió d'euros.
No obstant, ha continuat Rodríguez, l'altra finalitat d'aquests primers treballs ha estat 'anar minimitzant l'impacte visual de l'incendi'. De fet, la zona prioritària d'actuació ha coincidit amb la més visible, la que travessa la carretera. 'Si la regeneració es fa ràpid, la recuperació paisatgística i visual també es veurà més ràpid', ha destacat.
I és que l'autoregeneració dels boscos afectats pel foc és l'objectiu final d'aquests treballs. Segons Rodríguez, en zones com la de l'incendi d'Horta, on 'és previsible que la regeneració funcioni de manera natural i amb certa facilitat', el que es pretén és 'facilitar aquesta regeneració i no forçar una repoblació ni actuacions artificials si la natura pot anar fent el seu curs'. El subdirector general ha concretat que el que fa el Departament 'és ajudar la natura, eliminant la vegetació cremada, evitant que el terreny es perdi i permetent-li recuperar el seu vigor'.
Així, la segona fase dels treballs, que es durà a terme a la zona més interior de l'incendi, serà molt similar en quant a la tipologia d'actuacions. La diferència de prioritat, ha dit Rodríguez, és en funció 'dels riscos de problemes d'erosió o d'agreujament de la situació'. Per tant, la segona fase es farà en àrees amb menys pendent però 'on també és interessant seguir actuant'. La previsió del Departament és que aquests nous treballs puguin començar enguany, ja que el projecte ja està elaborat i tramès, i actualment Medi Ambient està acabant de negociar amb el Ministeri de Medi Ambient per obtenir el finançament necessari, que també serà de mig milió d'euros.
L'opció de la repoblació
Un cop hagin finalitzat els treballs de restauració dels paratges afectats pel foc, el Departament estudiarà si cal forçar la regeneració dels boscos mitjançant plantacions d'arbres. 'Si al final detectem algun sector on la regeneració natural no es produeix correctament, es forçaria la repoblació, tot i que és molt probable que no s'hagi de fer', ha ressaltat Rodríguez.
De fet, el responsable de Boscos i Gestió de la Biodiversitat ha explicat que amb la intervenció artificial en sectors fràgils 'pot acabar sent pitjor el remei que la malaltia'. Caldrà esperar, doncs, que finalitzin tots els treballs a les zones on 'es preveien problemes' per valorar si és necessari continuar intervenint-hi.
Les actuacions de l'ACA
La zona afectada per l'incendi d'Horta inclou diversos cursos fluvials. Amb l'objectiu de minimitzar el risc en cas de riuades i garantir el correcte comportament hidrològic d'aquests cursos, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) també va iniciar l'agost del 2009 els treballs de retirada de la vegetació cremada a la zona del riu Canaletes i els barrancs de Covars, Closset i Vinya. En total, l'ACA hi ha invertit més de 70.000 euros.
A més, en els pròxims mesos l'ACA, a través de l'entitat local Graellsia, començarà els treballs destinats a recuperar la vegetació de ribera afectada per l'incendi. Aquesta actuació, que es desenvoluparà en una zona d'unes 4 hectàrees, se centrarà en recuperar la funcionalitat del Canaletes i els seus afluents, evitar la proliferació d'espècies vegetals invasores i recuperar el bosc de ribera de la zona. Els treballs, amb un cost d'uns 58.000 euros, seran executats per l'empresa local Gubiana dels Ports i consistiran en l'eliminació de vegetació al·lòctona, la potenciació de les espècies de ribera amb capacitat de rebrotar, la revegetació amb plantes pertanyents al bosc de ribera del riu, l'hidrosembra amb espècies pròpies de l'hàbitat fluvial i l'ús de mantes orgàniques per prevenir l'erosió en aquells punts on sigui necessari, entre d'altres.