La durada dels correbous a l'Ebre s'ha escurçat un 17% de mitjana per evitar l'esgotament dels animals

Segons dades de la delegació territorial del Govern a les Terres de l'Ebre, la durada dels correbous s'ha escurçat un 17% de mitjana en el període entre l'any 2005 (primer de l'aplicació del manual) i el 2009 per així evitar l'esgotament dels animals. Dels 137 actes de bou embolat de 2005, que van tenir una durada mitjana de 22 minuts, s'ha passat als 139 actes de l'any 2009, amb una durada que s'ha reduït fins als 19 minuts.

Així mateix, l'any 2005, 15 dels 137 bous embolats van superar els 30 minuts de durada mentre que a l'any 2009 només va ser 1 dels 139. Pel que fa als actes de bou capllaçat, els 37 que es van celebrar l'any 2005 van tenir una durada d'uns 42 minuts de mitjana (i 6 van superar els 60 minuts) mentre que l'any 2009 se'n van celebrar 33 amb 34 minuts de durada mitjana (i cap va superar els 60 minuts). Segons la delegació territorial del Govern a les Terres de l'Ebre, aquestes dades redunden en benefici dels bous, atès que s'evita l’esgotament dels animals.

També ha contribuït a la protecció dels animals el fet que es compleix la recomanació de no celebrar bous capllaçats entre les dotze del migdia i les cinc de la tarda, per tal d'evitar les hores de major insolació. Amb les dades es constata també que el compliment del manual de bones pràctiques s'ha estès enormement: així, mentre que el primer any d'aplicació del manual, el 2005, hi va haver 15 bous embolats que van superar la mitja hora de durada recomanada, el 2009 només en va haver un que es va allargar més de trenta minuts.

Quant als capllaçats, s'ha aconseguit que cap bou participi de l'espectacle durant més d'una hora. En aquestes dues modalitats de bous un veterinari s'ocupa d'inspeccionar els animals abans de cada actuació i segueix com es desenvolupa la festa per tal de garantir que els bous no són objecte de cap tipus d'agressió. La participació de les penyes i agrupacions taurines, gràcies a les quals s'han eradicat les conductes inapropiades i la participació d'aficionats irrespectuosos amb l'animal i amb la festa, ha estat i continua sent fonamental en aquest punt. Al final de l'espectacle, a més, el mateix veterinari s'encarrega de confirmar el bon estat de l'animal i d'aixecar l'acta corresponent.

'Absoluta normalitat'

Amb motiu de la celebració, aquests dies, de nombroses festes majors en municipis que organitzen actes amb bous com a protagonistes, el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, ha volgut donar un missatge 'd'absoluta normalitat' pel que fa a aquestes celebracions tradicionals. 'Avui estem més prop que mai de disposar d'una llei que regula la festa i que tanca definitivament el debat obert i les indefinicions que actualment disposa el marc legal vigent', ha afirmat Salvadó. Segons el delegat del Govern, 'en cap dels casos el debat sobre les corrides ha de generar incerteses a l'entorn de la nostra festa'.

La Delegació Territorial i el Govern de Catalunya continuen treballant per tal que la llei dels bous tradicionals de les Terres de l'Ebre s'aprovi abans que acabi aquesta legislatura, un cop el consell de Garanties Estatutàries ha dictaminat, rebutjant el recurs presentat pel PP contra la llei, que el text s'ajusta a les disposicions de l'Estatut de Catalunya.

Bous a 24 municipis i 2 EMD de les Terres de l'Ebre

Actualment, se celebren festes amb bous en 24 municipis i dues EMD de les Terres de l'Ebre, on hi ha 33 comissions de bous, 24 penyes taurines i 6 penyes d'emboladors. Aquests col·lectius representen més de 5.000 persones.

En la darrera sessió del Consell de Cultura Popular i Tradicional, celebrada el passat 1 de juliol, es va acordar declarar el bous de les Terres de l'Ebre com a Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional. L'acord suposa la inclusió dels bous en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya i el reconeixement, per part del Govern de Catalunya, de l'autenticitat, la naturalesa popular i l'interès nacional de les festes amb bous, acabant un llarg recorregut cap a la normalització de la cultura popular i tradicional de les Terres de l'Ebre.