Alerta ecologista davant les noves ‘amenaces’ de transvasament

Una part important de l’adequació del canal de regadiu Xerta-Sénia ja ha estat executada, a l’espera d’entrar en servei. - JOAN REVILLAS

El retorn del Partit Popular al govern central i especialment de Miguel Arias Cañete a la cartera d’Agricultura (que suma també l’àrea de Medi Ambient) ha fet planar de nou l’ombra del transvasament sobre les Terres de l’Ebre. Arias Cañete va ser un gran defensor del transvasament de l’Ebre en la seva anterior etapa de ministre i va assegurar que el projecte «sortiria per ous» i seria un «passeig militar», fet que va indignar tot el moviment contrari al Pla Hidrològic Nacional (PHN).

Des  de València i Múrcia els dirigents populars tornen ara a reclamar la infraestructura, però el fet que a Aragó governi també el PP fa que l’executiu de  Mariano Rajoy no s’hi pronunciï de forma directa.  Amb tot,  l’actual context econòmic fa inviable l’obra.

Per a la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), l’època dels grans transvasaments ha passat i els governs català i espanyol (els actuals i els anteriors) aposten de forma decidida pels minitransvasaments, a través de les concessions d’aigua dels regadius. «La fórmula en què s’han fixat com a model és la del minitransvasament de l’Ebre que gestiona  el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT)», afirma el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs.  Al seu parer, aquesta línia de treball ja s’ha posat en marxa pel que fa als regadius del Segarra-Garrigues i el Xerta-Sénia. «El primer esdevindrà un transvasament del Segre cap a Barcelona de tres metres cúbics per segon, mentre que el Xerta-Sénia acabarà servint per transvasar almenys 1,5 metres cúbics per segon al País Valencià», afirma.

Consorci per al Xerta-Sénia

Aquestes velles sospites de la Plataforma s’han vist confirmades, segons Tomàs, amb la darrera «maniobra» del govern català, que ha obert la porta a la participació privada en la construcció i posterior gestió del Xerta-Sénia. Es tracta de fer servir el model alemany per poder finançar aquesta costosa obra en temps de crisi. «Això permetrà crear un consorci i que sigui aquest el que negociï la transferència d’aigua a Castelló,  al·legant que hi ha excedents d’aigua i s’han d’optimitzar els recursos; però el cert és que el projecte ja es va sobredimensionar des d’un principi  amb  aquesta finalitat», assegura el portaveu de la Plataforma.  Des del moviment social es considera que aquest procés es pot accelerar ara, amb l’arribada del Partit Popular al govern central.

«Des que es va posar en marxa el minitransvasament, el Camp de Tarragona ha crescut mentre l’Ebre s’ha estancat. Aquest model no es pot tornar a repetir», afirma Tomàs. Per això el moviment ja anuncia per aquest 2012 un nou front de lluita contra aquestes obres i en favor del cabal ambiental.