La suspensió de la prima posa en perill la construcció de 360 aerogeneradors

Imatge d’arxiu del procés de construcció del parc eòlic Mudéfer, al municipi de Caseres. - J. REVILLAS

El sector eòlic català i, per extensió, de tot l’Estat espanyol esperava amb esperança que el nou executiu espanyol redrecés la política energètica de l’anterior ministre socialista, Miguel Sebastián, que en el sector de les energies renovables es va caracterítzar  per la retallada dels incentius.En aquesta línia, el titular d’Indústria havia redactat un esborrany de decret sobre el sector que establia, entre altres, la reducció de fins a un 40 per cent de les primes al sector eòlic. La proposta va rebre un rebuig frontal i tot i pretendre-ho finalment no es va aprovar la passada tardor.

El passat divendres, tanmateuix, el nou govern popular aprovava en Consell de Ministres un Reial Decret encara més negatiu pel sector que el decret Sebastián. El decret del PP no estableix cap reducció de la primes, simplement en decreta la seva  anaul·lació, en forma de suspensió temporal, per a tots els projectes connectats a la xarxa elèctrica a partir de 2013. Aquells que ho facin abans es podran beneficiar de la prima en vigor, que suposa més d’un 10 per cent del preu que rep el promotor per a la venda de l’energia elèctrica generada pels aerogeneradors.

L’Associació Eòlica Espanyola (AEE) s’ha afanyat a advertir que el decret «posa en perill la indústria» i compromet la seva «viabilitat futura», una posició comportida per la patronal eòlica catalana, EolicCat. «Això suposa, de facto, que fins que no s’aixequi la suspensió i, per tant, no s’estableixi un nou sistema retributiu, no es construiran més instal·lacions de generació energètica renovable a Espanya», assegurava EolicCat al Diari.

Paralització

A les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre l’impacte seria enorme. EolicCat calcula que un total de 46 projectes eòlics estan en perill, 32 a les Terres de l’Ebre i 14 al Camp de Tarragona, que implantarien més de 360 aerogeneradors i una potència nova instal·lada de 869,85 MW de potència.

Entre els projectes amenaçats es troben els tres parcs previstos a Tivissa, tres més projectats en el límit del Priorat amb la Ribera d’Ebre, un a Montferri, al Pinell de Brau, Flix, Riba-roja d’Ebre. Vilanova de Prades o Riudecols, entre d’altres. A banda d’aquests, cal afegir-hi els adjudicats mitjançant concurs públic de la Generalitat a la Terra Alta (90 MW), Ribera d’Ebre-Baix Camp (120 MW) i Segarra-Conca de Barberà (186 MW).

El vicepresident de l’associació espanyola de municipis amb energies renovables (Amner) i alcalde de Tivissa, Jordí Jardí, considera el decret «hipoteca» les expectactives de molts ajuntaments de manera «i, en definitva, de tot el país de manera determinant». Amb tot, espera que els promotors que disposin d’ubicacions amb molt bon recurs eòlic optin per executar les inversions tot i la menor rendibilitat que aconseguiran.