Les ramaderies de bous aposten per les festes privades i el turisme per mantenir-se

A les Terres de l’Ebre hi ha actualment un total de 7 ramaderies de bous braus, amb 16 explotacions concentrades en bona part entre el delta de l’Ebre i la serra dels Ports. Els Germans Margalef, la ramaderia Mur, la dels Germans Martí (fills de Rogelio Martí), Pedro Fumadó, Hilario Príncep de Camarles, la ramaderia l’Assut de Xerta i el valencià Fernando Mansilla a Ulldecona disposen globalment de més d’un miler de caps, preparats per participar el proper estiu en les festes dels bous de les Terres de l’Ebre, el País Valencià i Aragó.
Segons expliquen els responsables d’aquestes explotacions consultats pel Diari, es tracta d’una activitat molt vocacional i sovint d’arrel familiar (algunes de les nissagues de ramaders es remunten al segle XIX i principis del XX), que no s’escapa de l’actual context econòmic.
Tot i que l’afició als bous ha anat a l’alça de forma paral·lela als intents de prohibir-la, els ramaders admeten que la crisi tampoc s’ha oblidat del sector. «Tenen menys diners per gastar tant els ajuntaments com les penyes, les quals abans comptaven amb les aportacions de les empreses», explica el jove Paco Palmer Margalef.
La seva ramaderia, reconeguda amb diversos premis a poblacions molt taurines com Puçol, participa cada estiu en les festes d’almenys una trentena de pobles. «La veritat és que treballem molt fora de les Terres de l’Ebre», comenta.
Amb tot, cal buscar fonts d’ingressos alternatives. Diverses explotacions disposen des de fa temps a les seves finques de places de bous i restaurant, on s’organitzen tant tientes i capees d’aficionats i professionals com festes per a colles d’amics o penyes taurines.
És el cas de les dues ramaderies que hi ha a Alfara de Carles, a la finca L’Ullal de la família Martí i a La Ponderosa Catalana de Mur, conduïda per Àngela Mur, una de les poques dones al capdavant d’una explotació de bous braus. «Nosaltres no anem a les festes dels pobles: ens dediquem a vendre bous cerrils (que encara no han estat torejats) i a les activitats de la finca», explica la propietària.
Els Margalef volen fer un pas més i treballen en un projecte turístic, a l’estil de la Camarga francesa, que podria veure la llum en els propers mesos. Però no tots els ramaders s’hi poden dedicar de manera professional i exclusiva. Aquest és el cas d’un dels responsables de la ramaderia l’Assut, Moisès Fabra, que és també l’alcalde de Xerta.

Reproduir i sanejar

A l’hivern l’activitat de les ramaderies de bous braus baixa molt i els seus responsables aprofiten per dur a terme els treballs anuals de manteniment de les instal·lacions, de sanejament dels animals i també de reproducció.
Pel que fa a sanitat animal, la normativa és molt estricta i de vegades s’ha obligat algunes explotacions a dur a terme un buit sanitari, unes normes que són molt similars entre Catalunya i el País Valencià.
Així ho certifica Fernando Mansilla, ramader de Torreblanca que des de fa uns anys disposa també d’una explotació al terme municipal d’Ulldecona. Actualment té en zona catalana uns 70 animals, però el seu objectiu és ampliar l’explotació fins als 150. I és que una part de la seva activitat es concentra a les Terres de l’Ebre. La reproducció és una part vital per als ramaders, ja que el seu objectiu és anar creuant mascles i femelles amb potencial per tal de crear una tipologia d’animals pròpia i adequada per al desenvolupament dels bous de carrer, on no hi ha mort del bou i es valoren els seus moviments.