El magatzem de gas entra en període de proves per poder operar al maig

Res ha estat un obstacle (ni la  totpoderosa  crisi) perquè es concreti en  el temps i forma previstos  el projecte Castor. Així, ja encara la recta final l’habilitació d’un gran magatzem subterrani de gas davant les costes del Montsià i el Baix Maestrat, aprofitant l’estructura geològica de l’antic jaciment petrolífer Amposta, ja esgotat. Amb un cost de vora 1.300 milions d’euros (aportats per un consorci de 19 bancs nacionals i internacionals), les obres s’han dut a terme en els darrers dos anys amb la participació de vora un miler de treballadors entre la planta marina, la terrestre i la construcció del gasoducte. Precisament aquest passat mes de gener han finalitzat les obres d’aquesta connexió, que discorre 8 quilòmetres sota terra i 22 quilòmetres més pel subsòl marí, i que han suposat un cost de 120 milions.

Mentre s’ultimen els treballs  a les plantes marina  i terrestre, s’ha previst ja iniciar el període de proves. Així per exemple, a finals de març es duran a terme els primers tests amb gas en diferents equipaments del magatzem. L’objectiu és començar a operar i per tant, a injectar gas al subsòl marí per emmagatzemar-lo a partir del 25 de maig.  

L’empresa promotora del projecte, Escal UGS, va negar ahir un encariment del preu del gas aquest 2012 degut només  al Castor. Segons explicà el president de la companyia, Recaredo del Potro, cal tenir en compte que també entraran en servei altres infraestructures bàsiques per a la xarxa gasista de l’Estat, entre les quals destaca el gasoducte Tivissa-Paterna, a més de  la regasificadora de Gijón o l’emmagatzematge subterrani de Guadalajara. «El Projecte Castor és només un més dels que repercuteixen directament en els peatges del gas», indicà. Segons del Potro, el Castor permetrà  aquests comercialitzadors» «comprar el gas quan estigui barat i emmagatzemar-ho». 

El president d’Escal UGS va explicar que l’estimació de cost del projecte Castor es va encarir un  9,3 per cent en quatre anys, mentre que l’IPC va pujar en el mateix període un 8,2 per cent. «Això suposa que l’increment real només ha estat de l’ 1,1 per cent», defensà del Potro.

 la pesca
‘L’impacte en el sòl marí ha estat mínim’

Els responsables del projecte afirmen que la construcció del gasoducte marí s’ha fet amb un impacte mínim i el menor temps possible, per tal de no perjudicar l’activitat pesquera a la zona. Amb tot, els pescadors de la Ràpita i les Cases d’Alcanar s’han queixat pels perjudicis que els han suposat les obres. El president d’Escal va assegurar ahir que les indemnitzacions pactades amb ells havien estat «justes i generoses» i que ara ja es pot tornar a pescar a la zona «amb normalitat». 

Es mantenen els recels a Alcanar

L’alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat (ERC), es queixa que l’empresa paga tots els impostos a Vinaròs i que «no hi ha hagut compensacions per a la resta de municipis del territori, alguns dels quals tenim les instal·lacions del projecte Castor més a prop que Vinaròs. En el cas d’Alcanar estan a poc més d’1,5 quilòmetres del nucli urbà del poble», manifesta Montserrat al Diari.
El projecte és una obra de grans dimensions que «al final generarà molt pocs llocs de treball (un centenar), quan entri en funcionament», diu l’alcalde canareu. Quan es posi en marxa el magatzem de gas i la planta terrestre «haurem de veure si les instal·lacions produeixen olor», avisa Alfons Montserrat.
El primer edil d’Alcanar també ha recordat que «els pagesos canareus i els pescadors de les Cases també s’han vist afectats per les obres i no estan del tot satisfets amb les retribucions que han rebut pel fet de no poder pescar».
Des de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, el principal i quasi únic grup opositor del projecte Castor, amb seu a Alcanar, també incideixen que «es pesca menys que abans i els pescadors tenen més problemes per poder tirar endavant». Les prospeccions marines que s’han fet han deixat la «mar tèrbola», segons la Plataforma.
Evelio Monfort, un dels membres de l’entitat, afirma que «tots els problemes que vam avançar s’estan produint i és lògic que es produeixin pel tipus d’activitat que realitza Escal UGS».
Monfort també ha posat com a exemple d’un dels aspectes que ja predeia l’entitat ciutadana: «l’impacte visual» de la plataforma marina que es veu perfectament des de la costa. «El president d’Escal, Recaredo del Potro, deia que no es veuria des de terra», recorda Monfort. La Plataforma també tem que «hi hagi vessaments de petroli quan funcioni la instal·lació marina».