Els antitransvasistes reclamen unitat ebrenca contra el nou PHN

Pintada contra el transvasament, al riu Ebre al seu pas per Tortosa. - JOAN REVILLAS

L’anunci del ministre Miguel Arias Cañete d’un nou Pla Hidrològic Nacional «solidari entre territoris» ha obert una nova guerra de l’aigua i ha encès els ànims a les Terres de l’Ebre. La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE)  fa temps que treballava en aquest supòsit i després de tot el vist i escoltat aquesta setmana, demana unitat social i política al territori en defensa del riu. El moviment social ha valorat positivament les paraules del president de la Generalitat, Artur Mas,  mostrant l’oposició  actual a qualsevol intent de transvasar aigua de l’Ebre. Amb tot, demanen a l’executiu català que faci un pas més i treballi de forma efectiva per aconseguir fixar un cabal ecològic per al tram final de l’Ebre. «Només així s’aconseguirà evitar el transvasament», comenta al Diari  el portaveu de la PDE Manolo Tomàs.

També els partits a l’oposició del PSC, ERC o ICV han mostrat aquesta setmana el seu malestar sobre les intencions de l’executiu espanyol en matèria d’aigua. Pel que fa als alcaldes del territori, el de Tortosa, Ferran Bel, ha estat dels primers en manifestar l’oposició a qualsevol intent de transvasament.

Tot i aquesta demanda d’unitat, de moment la PDE no planteja un nou front institucional contra el PHN. «Fa un any vam intentar fer una assemblea d’alcaldes per fer un front comú i reclamar el pla de conca i el cabal mediambiental, sense èxit. Això ens ha desanimat», apunta Tomàs. El moviment si que treballa de la mà d’institucions i ong de caire ambiental per tal de crear un lobby ebrenc i influir en la política d’aigües a nivell de la Unió Europea.

Tot i que Arias Cañete no va esmentar directament el transvasament de l’Ebre, en la seva compareixença al Congrés si que va parlar de rius excedentaris i rius amb dèficits i la necessitat de reequilibrar l’accés als recursos hídrics a nivell de tot l’Estat. Per a la Plataforma, va fer referència al transvasament sense esmentar-lo. «Però com ja hem insistit, no es recuperarà la gran obra sinó que es faran diferents transvasaments  a través dels canals de regadiu», assegura  Tomàs. El moviment està conscienciat que emprèn una nova fase de la seva lluita en la que espera sumar o recuperar alguns suports, de membres que van deixar l’activitat un cop derogat el gran transvasament al 2004. També prepara un acte per al Dia Mundial de l’Aigua, el 22 de març, en el  que pretén fer una declaració d’intencions.