Un decret sobre espècies invasores amenaça la pesca a Riba-roja d’Ebre

Dos pescadors alemanys practicant la pesca a l’embassament de Riba-roja d’Ebre. - JOAN REVILLAS

Una nova regulació de la pesca fluvial aprovada pel Govern socialista pocs dies abans d’abandonar el poder amenaça la viabilitat d’aquesta pràctica esportiva als embassaments de Riba-roja i Mequinensa, un actiu capaç d’atraure durant anys aficionats d’arreu d’Europa.

El Reial Decret 1628/2011 signat per la Ministre de Medi Ambient, Rosa Aguilar, defineix un llistat d’espècies exòtiques i dicta tot un seguit de mesures destinades a la seva eradicació a llarg termini. Dues d’aquestes mesures han encès els ànims dels pescadors ebrencs i aragonesos; la prohibició d’utilitzar espècies exòtiques com esquer viu per a pescar, i l’obligatorietat de sacrificar els peixos considerats exòtics un cop capturats  impedint així qualsevol transport.

La primera mesura posa en perill l’actual sistema de pesca emprat a l’embassament català,   destinat en bona mesura a la pesca de tres grans peixos exòtics o depredadors de grans dimensions, el silur, el lluciperca i, en menor mesura, la perca americana o black-bass. Pescadors d’arreu de l’Estat, britànics i alemanys gaudeixen fa anys d’aquesta tipus de pesca, per  l’abundància d’exemplars en els dos embassaments i les bones condicions climàtiques per exercir la pràctica de la pesca.

Aquestes espècies, que en el cas del silur poden superar els 100 quilos de pes, es capturen utilitzant peix viu d’esquer. Al pantà de Riba-roja d’Ebre, relatà ahir al Diari el president de la societat de pesca La Carpa, Pepito Busom, els pescadors empren altres peixos presents al pantà. Es tracta de l’albor, el gardí, la perca sol o, fins i tot, silurs de petites dimensions. Tots ells, sense excepció, espècies exòtiques prohibides ara per a ser utilitzades com esquer viu o mort. De fet, a Riba-roja i Mequinensa la gran majoria de la fauna piscícola és introduïda. «Sense esquer viu es podria pescar però les captures caurien dràsticament», assegura al Diari l’alcalde de Riba-roja i biòleg, Antonio Suárez.

Sacrifici immediat

Tampoc agrada, sobretot a Aragó, l’obligatorietat de sacrificar de manera immediata les captures i impedir-ne el seu transport, donat que no hi ha una infraestructura de contenidors per a fer-ho i que l’eliminació sistemàtica dels exemplars sense contemplar repoblacions alternatives amb peixos autòctons debilitaria enormement la lucrativa  pràctica de la pesca.

Suárez, admet que el decret «pot afectar greument el turisme fluvial del municipi». És dóna la circumstància que la Generalitat va permetre el segon semestre de l’any passat utilitzar esquer viu per a pescar després que s’havia prohibit a Catalunya. De manera immediata, pescadors d’arreu van tornar a Riba-roja, com constata el propietari del càmping Riba-roja, Òscar Ranis. «Vam haver de comunicar als pescadors que ja podien tornar a pescar, ara torna a canviar la normativa. Això no pot ser», lamentava ahir. Ranis afirma que ens els últims  10 anys la presència de pescadors ha caigut un 80 per cent pels nombrosos canvis de normativa i, sobretot, per la falta de peix.

Així les coses, aquesta setmana hi ha convocat  a Catalunya un Consell de Pesca (organisme que agrupa l’administració i tots els sectors implicats en la gestió fluvial) per avaluar els efectes nocius del decret i consensuar solucions que seran proposades al nou govern estatal, per exemple la possibilitat d’utilitzar la carpa com esquer viu.