;
.

Este sitio web puede utilizar alguans "cookies" para mejorar su experiencia de anvegación Por favor, antes de continuar con su navegación por nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

aceptar
DIARI de Tarragona

Diari de Tarragona

Toda la actualidad de Tarragona

  • TGN
    30º
  • REU
    30º
  • CAM
    30º
  • TOR
    30º
  • VEN
    30º

Ens mereixem el que tenim?

El convenciment que som un ´territori de segona´ m´envaeix quan penso que la inversió en infraestructures a la demarcació deixa molt a desitjar de les administracions

Publicado: 14:36 - 11/07/2016


 

Des de fa aproximadament sis anys treballo a la delegació del Diari de Tarragona a Reus, tot i que les meves arrels estan a les Terres de l’Ebre. Actualment passo, aproximadament, la meitat de la jornada laboral a la carretera. Amunt i avall sóc testimoni de l’estat de necessitat que presenten les infraestructures del territori. De la manca d’inversions que diàriament em fa preguntar: Ens mereixem el que tenim?
Durant diversos anys hem tolerat que, a causa del «ferm en mal estat», obliguessin als usuaris de la carretera N-420 a circular a 80 km/h en el tram entre Falset i Móra d’Ebre. Així mateix, entre Reus i la capital del Priorat també hi ha alguns punts restringits a aquesta velocitat sota l’avís de «tram de concentració d’accidents». No poso en dubte la necessitat i urgència de reduir la sinistralitat a les carreteres catalanes, però aquesta bona fe hauria de conglomerar-se amb més fons per garantir que les condiciones de les vies són les òptimes per circular. Recursos que, per una raó o per una altra, mai no acaben d’arribar al sud de la província.
Mentre que els conductors hem aixecat el peu de l’accelerador, sembla que l’administració també ho ha fet descuidant el territori i deixant en stand by les inversions necessàries. En els darrers anys s’han reclamat millores. Fins i tot, la Cambra de Comerç de Reus s’ha sumat a les peticions del Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. 
Isaac Sanromà, president de la institució, subratllava que la carretera N-420, «és un dels eixos principals de la xarxa viària a l’hora d’afavorir la connexió de les comarques d’interior amb la costa. A més de tenir un important valor estratègic i econòmic, tenint en compte que és una porta d’entrada a infraestructures com l’Aeroport de Reus i el Port de Tarragona». Però les exigències s’han perdut molts anys pel camí. No ha estat fins al passat mes de juny, quan el Ministeri de Foment ha iniciat les obres de remodelació del ferm. A fi d’esquivar el ‘via crucis’ dels treballs, ja que s’ha limitat la circulació per la carretera a 60 km/h, he preferit invertir el meu temps personal i agafar la carretera C-44 en direcció a l’Hospitalet de l’Infant, per després enllaçar amb la carretera T-310, fins a la capital del Baix Camp. 
Tenint en compte aquestes circumstàncies, durant un temps, també em vaig aventurar a compaginar la feina amb el transport ferroviari. Un intent que rotundament va ser un fracàs. La paciència va ser la companya de viatge en els trajectes que realitzava des de Reus fins a Móra d’Ebre. La impuntualitat era i és una realitat assumida pels viatgers de la línia de Rodalies R15, que connecta Barcelona amb Riba-roja. Sortosament no vaig patir cap ‘desastre ferroviari’ com el que en els últims mesos han viscut centenars d’usuaris. El més recentment el que va suposar l’evacuació de 200 passatgers d’un tren per una avaria a la línia R16, entre Tortosa i Barcelona. Aquest suplici és injustificable. Els retards s’han convertit en un fet normal i corrent, i en un problema endèmic.  
D’altra banda, a finals d’aquesta setmana es va conèixer que l’Aeroport de Reus acumula anualment 4,8 milions d’euros de pèrdues. Les xifres parlen per si soles. Més enllà de buscar culpables, caldria trobar solucions. Els victimismes són un carrer sense sortida. D’una vegada per totes, a qui correspongui, ha de donar un cop de puny a sobre la taula per ubicar l’aeròdrom de la capital del Baix Camp en el mapa de les infraestructures essencials per dinamitzar econòmicament el territori. 
Només si ens ho creiem, s’ho creuran als despatxos, que és on definitivament es prenen les decisions. 

Des de fa aproximadament sis anys treballo a la delegació del Diari de Tarragona a Reus, tot i que les meves arrels estan a les Terres de l’Ebre. Actualment passo, aproximadament, la meitat de la jornada laboral a la carretera. Amunt i avall sóc testimoni de l’estat de necessitat que presenten les infraestructures del territori. De la manca d’inversions que diàriament em fa preguntar: Ens mereixem el que tenim?

Durant diversos anys hem tolerat que, a causa del «ferm en mal estat», obliguessin als usuaris de la carretera N-420 a circular a 80 km/h en el tram entre Falset i Móra d’Ebre. Així mateix, entre Reus i la capital del Priorat també hi ha alguns punts restringits a aquesta velocitat sota l’avís de «tram de concentració d’accidents». No poso en dubte la necessitat i urgència de reduir la sinistralitat a les carreteres catalanes, però aquesta bona fe hauria de conglomerar-se amb més fons per garantir que les condiciones de les vies són les òptimes per circular. Recursos que, per una raó o per una altra, mai no acaben d’arribar al sud de la província.

Mentre que els conductors hem aixecat el peu de l’accelerador, sembla que l’administració també ho ha fet descuidant el territori i deixant en stand by les inversions necessàries. En els darrers anys s’han reclamat millores. Fins i tot, la Cambra de Comerç de Reus s’ha sumat a les peticions del Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. 

Isaac Sanromà, president de la institució, subratllava que la carretera N-420, «és un dels eixos principals de la xarxa viària a l’hora d’afavorir la connexió de les comarques d’interior amb la costa. A més de tenir un important valor estratègic i econòmic, tenint en compte que és una porta d’entrada a infraestructures com l’Aeroport de Reus i el Port de Tarragona». Però les exigències s’han perdut molts anys pel camí. No ha estat fins al passat mes de juny, quan el Ministeri de Foment ha iniciat les obres de remodelació del ferm. A fi d’esquivar el ‘via crucis’ dels treballs, ja que s’ha limitat la circulació per la carretera a 60 km/h, he preferit invertir el meu temps personal i agafar la carretera C-44 en direcció a l’Hospitalet de l’Infant, per després enllaçar amb la carretera T-310, fins a la capital del Baix Camp. 

Tenint en compte aquestes circumstàncies, durant un temps, també em vaig aventurar a compaginar la feina amb el transport ferroviari. Un intent que rotundament va ser un fracàs. La paciència va ser la companya de viatge en els trajectes que realitzava des de Reus fins a Móra d’Ebre. La impuntualitat era i és una realitat assumida pels viatgers de la línia de Rodalies R15, que connecta Barcelona amb Riba-roja. Sortosament no vaig patir cap ‘desastre ferroviari’ com el que en els últims mesos han viscut centenars d’usuaris. El més recentment el que va suposar l’evacuació de 200 passatgers d’un tren per una avaria a la línia R16, entre Tortosa i Barcelona. Aquest suplici és injustificable. Els retards s’han convertit en un fet normal i corrent, i en un problema endèmic.  

D’altra banda, a finals d’aquesta setmana es va conèixer que l’Aeroport de Reus acumula anualment 4,8 milions d’euros de pèrdues. Les xifres parlen per si soles. Més enllà de buscar culpables, caldria trobar solucions. Els victimismes són un carrer sense sortida. D’una vegada per totes, a qui correspongui, ha de donar un cop de puny a sobre la taula per ubicar l’aeròdrom de la capital del Baix Camp en el mapa de les infraestructures essencials per dinamitzar econòmicament el territori. 

Només si ens ho creiem, s’ho creuran als despatxos, que és on definitivament es prenen les decisions. 

 


comments powered by Disqus

MÁS NOTICIAS DE REUS