Anton Monner: 'A la Terra Alta parlem un excel·lent català i a l'Ebre també'

Anton Monner (Gandesa, 1944) acaba de publicar el llibre ‘Vocabulari de la Terra Alta’, un estudi de les paraules que s’usen en aquesta comarca. És mestre de català i graduat social, va exercir de director d’una oficina bancària. És autor de treballs sobre toponímia i història de la Terra Alta, a més d’impulsor d’entitats a la comarca.

- Què aporta aquesta obra al que ja s’ha publicat?

- És un estudi fonamentat en les paraules que s’usen a la comarca, portant al darrere de cada entrada el seu significat, com si fos una enciclopèdia amb les corresponents explicacions antropològiques, culturals, històriques, o els animals i plantes remeieres, les eines, expressions i mots propis de cada ofici que usaven ferradors, esquiladors, barbers, boters, pescadors, caçadors, abellers, pagesos, carreters, entre altres.

- Àngels Cid il·lustra el llibre.

- És expressiva, natural i realista; vaig creure convenient demanar-li les il·lustracions de la tapa i els dibuixos interiors. El llibre ha guanyat molt i li he d’agrair molt la seua col·laboració.

- Es perden paraules?

- La llengua és un element viu. Les paraules neixen i moren. I més avui amb la informàtica pel mig i les incorporacions d’anglicismes. Un pagès de fa cent anys anava en carro, llaurava amb el matxo i cavava amb l’aixada. Avui tot és diferent; el pagès actual usa paraules distintes. Tot necessitava un altre llenguatge, ben diferent de l’actual.

- Com es pot evitar la pèrdua?

- He recollit el vocabulari per deixar-ne constància per les futures generacions. Amb la televisió, l’escola i la premsa tot canvia ràpid. Els joves parlen diferent per aquestes influències. Ens van obligar a estudiar a l’escola una llengua forastera, molta gent era analfabeta i s’introduïren molts de castellanismes i barbarismes. Ara, els joves parlen millor que els seus avantpassats; estudien el català i veuen la televisió, escolten la ràdio i poden llegir la premsa en català. Això és bo que sigui així, conservant modismes i formes pròpies que reflecteixen la nostra manera de ser.

- Hi ha un cert complex d’inferioritat?

- A la Terra Alta parlem un excel·lent català i a l’Ebre també, sempre que no s’introdueixin castellanismes i barbarismes que sense televisió pròpia, ni escola, ni premsa resulta ben difícil conservar-lo. A la Franja els diuen que parlen «xapurreao», només per l’odi i com a befa.

- Horta de Sant Joan o Orta?

- És Orta que ve d’Ortus, significa lloc elevat. Als censals anteriors al Decret de Nova Planta apareixen els dos mots ben diferenciats i ben clarividents, quan «es regaven els horts d’Orta», trobem reflectit. Els escrivans d’aquell moment ens ho demostren. El 1917 es van normalitzar els topònims municipals de Catalunya des de Barcelona i els lingüistes es van equivocar. Mirarem de revisar-ho des del territori.

- Projectes?

- Penso seguir remenant els arxius.