La PDE i el món científic reforcen l’aliança contra els transvasaments

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) i membres de la comunitat científica han refermat la seva aliança en la lluita contra els transvasaments i en defensa d’uns cabals ecològics suficients per al bon manteniment del riu des del punt de vista ecològic. 

Amb motiu de la commemoració del 18è aniversari del moviment social ebrenc, ahir es van reunir a Roquetes membres de la PDE i alguns dels científics que els han donat suport en aquests anys de lluita, com és el cas de Pedro Arrojo (doctor en física, professor de la Universitat de Saragossa i actual diputat de Podemos al Congrés); Carles Ibáñez, director de la Unitat d’Ecosistemes Aquàtics de l’IRTA; Jordi Salat, de l’Institut de Ciències del Mar; Gabriel Borràs, de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic; el geòleg Àlvar Arasa o Josep Maria Franquet, enginyer agrònom i director de la Universitat a Distància (UNED) a Tortosa. 

«Per la nostra banda hem posat mobilitzacions, emocions, sentiments i molta energia, però en aquesta lluita calien també arguments científics i dades objectives», comentà al Diari la portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Susanna Abella. 

«La comunitat científica va aportar les dades a fenòmens que eren observables, per demostrar que no hi havia prou aigua per transvasar, o que l’aigua que arribava al mar no es ‘perdia’ en absolut, sinó que comportava importants beneficis per a sectors com la pesca o l’aqüicultura», explicà Abella. 

Segons l’activista, el món científic va ser una peça fonamental perquè l’any 2004 s’aturés el gran transvasament de l’Ebre previst pel Partit Popular, i des de llavors fins ara ha estat també bàsic per aturar la resta de propostes que s’han anat posant sobre la taula, en forma d’interconnexions de xarxes, transferències d’aigua o bancs d’aigua entre diferents conques hidrogràfiques. 

Nous reptes 
Així, la PDE i els científics que els donen suport es proposen continuar amb aquesta interrelació en els nous reptes que hi ha al davant, entre els quals «la revisió del pla hidrològic de la conca de l’Ebre previst per al 2021».  

Actualment, la Plataforma en Defensa de l’Ebre està a l’espera de les resolucions judicials sobre el pla de conca en vigor (emeses pel Tribunal Suprem) i preveu reprendre a la primavera la queixa que va presentar davant la Unió Europea. 

Un dels principals problemes que hi ha sobre la taula són els cabals mínims ambientals que s’han aprovat per al tram final de l’Ebre, clarament insuficients per al bon manteniment ambiental del riu i el seu Delta. Per contra, sembla aturat de moment i amb el canvi de govern a Madrid, el Pacto Nacional del Agua promogut pel PP i que havia de portar a un nou Pla Hidrològic Nacional.  

«L’aliança amb el món científic ha de continuar perquè continuen havent-hi reptes al davant. Els rius i en concret l’Ebre continuen estant amenaçats i hem de treballar dia a dia perquè no hi hagi noves iniciatives per malmetre’l encara més i no hi hagi temptacions de nous transvasaments», comentà Susanna Abella. 

Precisament aquesta setmana al Congrés dels  Diputats  ha aprovat, amb els únics vots en contra del Partit Popular i Ciutadans, l’informe de la subcomissió per a  l’estudi de les polítiques d’aigua, en el que es proposa revisar els transvasaments en marxa a l’Estat davant la previsió de menors cabals dels rius. L’informe, acordat el PSOE, Unidos Podemos, PDeCAT, PNV i ERC, pretén ser una guia perquè el govern millori l’actual Pla Hidrològic Nacional.

Pel que fa als transvasaments, el document assenyala que és necessari prendre en consideració l’expectativa de menors cabals pel canvi climàtic, reajustar les necessitats previstes i promoure fonts complementàries que siguin viables per a les conques receptores. De la mateixa manera, assenyala que en rigor, no existeixen conques excedentàries (com seria la de l’Ebre) i conques deficitàries, sinó conques que estan sotmeses a unes pressions antròpiques per damunt de les seves possibilitats de recursos. El debat en el ple ha estat marcat per les diferències de populars i Ciutadans amb la resta de formacions polítiques. Tots dos partits van reclamar un Pacte  Nacional de l’Aigua i una modernització del Pla Hidrològic Nacional. Pedro Arrojo, des d’Unidos Podemos, els va acusar de continuar amb les «velles polítiques del formigó». 

Per la seva banda, el diputat tortosí del PDeCAT Ferran Bel, va insistir que els transvasaments no són la solució i va celebrar l’acord al qual s’ha arribat amb aquest informe, mentre que el seu homòleg d’ERC, Xavier Eritja, va remarcar la feina feta en un «bon informe tècnic».