L’empresa citrícola Agrofruit tanca portes i entra en fase de liquidació

L’empresa Agrofruit Export SA de Tortosa,  que va ser principal exportadora de cítrics de Catalunya, ha tancat portes i ha entrat en fase de liquidació. Així ho ha acordat el Jutjat Mercantil número 1 de Tarragona, arran de l’incompliment del conveni per no poder fer front als pagaments pendents amb els proveïdors i creditors.  

L’empresa va presentar un concurs de creditors l’any 2013 i el 2015 acordava un conveni per tal de sortir-ne i assumir els pagaments pendents. Després de dos anys i una quitança per als creditors, aquests pagaments s’havien de començar a fer efectius el passat mes de març, però la situació econòmica de la societat ja era insostenible i no va ser possible fer-hi front. 
Segons ha pogut saber el Diari, des de l’empresa es va intentar negociar l’entrada d’un nou soci per  poder continuar amb l’activitat o fins i tot arrendar les instal·lacions a una altra empresa, però tampoc es van poder materialitzar aquestes operacions i finalment s’ha hagut d’optar per la liquidació. 

La resolució judicial és del passat 1 d’octubre i l’empresa ja no ha obert portes per a la campanya citrícola que ara està en marxa. Així, les instal·lacions del Polígon Baix Ebre romanen actualment tancades. 

40 treballadors quedaven a l’empresa (en van arribar a ser més de 200), la majoria fixos discontinus

L’empresa compta amb una quarantena de treballadors, uns pocs d’administració però la majoria fixos discontinus que s’incorporaven a la feina per treballar al magatzem durant la collita de cítrics, durant els mesos de tardor i hivern. 
Des de la UGT, sindicat majoritari al comitè d’empresa, es treballa per garantir els drets laborals de la part dels empleats que s’han posat en mans del seu gabinet jurídic, segons ha explicat el secretari del sindicat a les Terres de l’Ebre, Valentí Marín. 
La liquidació d’Agrofruit és el punt i final a una deriva econòmica de l’empresa que fa anys que s’arrossegava. 

En els últims temps, el principal problema de la societat ha estat que necessitava un gran de volum de producció per exportar, el qual actualment ja no era possible només amb les taronges i mandarines que aportaven el socis, i no podia comprar més fruita perquè no disposava de finançament, ja que les entitats financeres no donaven crèdits per la desconfiança arran de la situació econòmica que arrossegava l’empresa. Així, el volum de facturació va caure en picat (fins un 80 per cent respecte als anys de bonança) i va fer inassumible poder fer front als deutes pendents, de manera que el consell d’administració no va veure altra sortida que anar a la liquidació. 

Segons ha pogut saber el Diari, l’última opció que s’estaria barallant ara és que una empresa potent del sector a nivell de l’Estat pogués quedar-se les instal·lacions del Polígon Baix Ebre en bloc i fer-se càrrec dels treballadors. Una opció que s’anomena transmissió de la unitat productiva, i que està contemplada dins de la llei concursal. Amb tot, les negociacions  en aquest cas no s’haurien d’allargar més de tres o quatre mesos.