Presenten un recurs d’empara al Constitucional contra l’arxivament de la investigació sobre el projecte Castor

Els promotors de la querella reclamen posar fi a “la impunitat” de les presumptes accions corruptes de la trama

23 octubre 2018 16:03 | Actualizado a 23 octubre 2018 16:11
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Els promotors de la querella pel magatzem de gas Castor han presentat un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional (TC) perquè investigui la trama al voltant del fracassat projecte després que l’Audiència Nacional arxivés aquesta querella, presentada per la Xarxa de l’Observatori del Deute en la Globalització, la plataforma X-Net i l’Institut Català de Drets Humans.

El recurs es basa en una suposada vulneració del dret fonamental a la tutela judicial efectiva després de la ratificació de l’arxiu de querella contra el projecte Castor per part de l’Audiència Nacional.

«Considerem que, en àmbits com la corrupció, el concepte de tutela judicial ha de ser especialment ampli donada la complexitat de les investigacions. Un forat com el que ha deixat el projecte Castor és un indici suficient que hi ha hagut un problema, com a mínim, de mala praxi de l’administració i que això ha de ser investigat. En cap cas es pot considerar una simple fatalitat», argumenten les entitats.

La querella acusava, entre d’altres, els exministres José Manuel Soria, Miguel Sebastián, Joan Clos, Elena Espinosa i Magdalena Álvarez, a més del president d’ACS, Florentino Pérez, de suposades malversació, prevaricació i frau a l’administració en la tramitació i construcció del fracassat magatzem de gas submarí. 

També figuraven a la querella el president de l’exconcessionària del projecte, Escal UGS, Recaredo del Potro; l’exsecretari general d’Indústria, Ignasi Nieto; i l’exconseller valencià d’Urbanisme, Juan Cotino. Els querellants volen que s’arribi fins al final a l’hora de reclamar responsabilitats pel fiasco del magatzem de gas submarí situat davant les costes de Vinaròs i Alcanar, que mai ha arribat a entrar en funcionament i va provocar més de mil terratrèmols durant el període d’injecció de gas en proves, l’any 2013. A més, critiquen que s’hagin pagat 1.350 milions d’euros -més interessos del cànon i peatges del gas- per la instal·lació fallida.

Els impulsors consideren aquest recurs «un mer tràmit» i anuncien que en paral·lel estan preparant d’altres accions que comunicaran una vegada el Tribunal Constitucional hagi resolt l’actual recurs d’empara. 
 

Comentarios
Multimedia Diari