Una cistella de pa i pastes d’ahir per a qui ho necessite

«Si ho necessites, agafa-ho sense permís. Sigues responsable», diu el cartell. Yosu Álvarez és el propietari de la Pastisseria La iaia de Tortosa, situada a Quatre Camins, des de fa cinc anys. Ara, des de fa dues setmanes, deixa una capsa a l’exterior del forn, damunt d’uns barrils, amb els productes que li han sobrat del dia perquè ho prengue qui ho necessite.

«Abans col·laboràvem amb Càritas i una altra ONG i venien a recollir-nos-ho per donar-ho a un menjador social o per a infants. Era el nostre objectiu. Però ara, pels motius que siguen, ens han dit que no els va bé venir a recollir-ho, de forma que hem decidit deixar-ho a l’exterior. Era una idea que feia temps que tenia», explica Álvarez.

El propietari havia vist aquesta iniciativa a Holanda i altres països europeus, on es deixaven calaixos solidaris o petites neveres. 
«Sobra molt de menjar en una pastisseria en acabar el dia i em sap molt de greu llençar aliments que encara es poden aprofitar. Em va semblar una bona idea, poder deixar-ho aquí amb un cartell i qui realment ho necessite que ho agafe, sense haver de decidir a qui li dones i a qui no, i evitant-li a aquella persona la vergonya d’haver de demanar. Poden ser casos de famílies que abans estaven bé i que ara s’han quedat sense faena i els fa respecte posar-se a demanar».

El propietari de la pastisseria afirma que no vol cap mena de publicitat per al seu negoci, que el que realment desitja és que més comerços de la ciutat s’animen a fer aquest gest. 

Álvarez deixa en una capsa les barres de pa que hagin sobrat aquell dia, algun entrepà i pastes (tancades hermèticament) que al dia següent ja no pot oferir als clients però que continuen en perfecte estat. Ho col·loca tot tapat amb una fusta i a sota del tendal de l’establiment, per si plou. Ho deixa llest quan tanca el forn després de la seua llarga jornada laboral, a tres quarts de vuit del vespre. 

«Es llença molt de menjar a les pastisseries i forns, tinc amics que treballen al sector i els propis caps els diuen que no donen res si entren persones a demanar, per imatge. A mi la imatge tant me fa. Que ho llences primer i que després una persona es pose a buscar pel contenidor a mi em sembla denigrant. Per què llençar-ho si ho puc deixar aquí ben posat en una capsa i que ho agafen i ja està? Les persones són persones, no són gossos com per posar-se a buscar coses o aliments en un contenidor».

La iniciativa ha funcionat; el propietari explica que alguns dies l’endemà ja no queda res del que havia deixat. «No m’he trobat mai menjar per terra. Alguns dies sí que queden part dels productes i això em fa pensar que la gent realment no abusa, pren el que vol i punt».

Tot i que alguns no veuen amb bons ulls deixar el menjar i creuen més adient que les persones vagin a demanar ajut als serveis socials, la majoria de veïns i clients de la pastisseria sí que ho veuen com una bona iniciativa. 

Ivan Rullo és un veí del barri. «Crec que és una bona idea i que més comerços podrien fer-ho», comentava ahir en anar a buscar el pa. També la veïna d’edat avançada Lola Solà, que cada dia visita la pastisseria, afirmava que és de sentit comú: «realment es llença i malbarata moltíssim menjar, i hem de pensar que hi ha altres persones que ho poden aprofitar».

A Tarragona

El Coviran de Tarragona centre, ubicat al carrer Pont i Gol de la capital, és un altre comerç que s’ha sumat a aquesta iniciativa de regalar el pa d’ahir. De fet, a la porta de l’establiment hi ha un cistell amb barres de pa sobre la qual hi ha un rètol on es pot llegir «Pa d’ahir. Si ho necessites, agafa-ho».

El responsable del negoci, Joan, explica que «la proposta me la van fer les treballadores –unes noies joves que somriuen–. Em van explicar que havien vist que un forn de Creixell feia això i que nosaltres també ho podíem posar en pràctica. Em va semblar una idea genial. D’aquesta manera podem ajudar a qui ho necessiti, i, per altra banda, l’alternativa era llençar el pa». 

De fet, en aquesta botiga la iniciativa no es redueix al pa. «També fem el mateix amb altres productes peribles, com algunes fruites». De fet, Joan acaba d’omplir un petit paquet amb raïm que no es pot vendre perquè l’agafi qui en tingui necessitat de forma gratuïta.

Pel que fa al perfil de la gent que s’acosta a agafar les barres de pa, Joan confessa que no té ni idea de qui es beneficia de la seva iniciativa. «Deixem la cistella fora i nosaltres estem dins treballant. Precisament, la idea de fer-ho així és perquè es mantingui l’anonimat, per no saber qui agafa el pa del dia anterior. Crec que és millor tant per a ells, ja que la pobresa i la necessitat són molt vergonyoses, i per a nosaltres». 
Això sí, Joan assegura que, tot i que no els veu, n’hi ha, ja que «la cistella de pans es redueix a mesura que avança el matí».

Tot i que la iniciativa és totalment anònima, sí que en Joan coneix alguns dels qui agafen pans de la cistella que es troba a l’exterior de la botiga. I és que algunes persones, com van fer ahir al migdia dos joves que van arribar al comerç a bord de sengles bicicletes, entren a la botiga i busquen els empleats per donar-los les gràcies per aquesta iniciativa.