La granota toro (Lithobates catesbeianus) es podrà donar per erradicada al delta de l’Ebre si l’any que ve no se’n torna a detectar. El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i el Parc Natural del Delta de l’Ebre donen per ara erradicada la seua presència a l’espai natural, però el 2024 es repetiran els mostrejos per confirmar-ne l’erradicació. Els darrers resultats de seguiment d’aquesta espècie invasora no n’han detectat presència en cap dels punts analitzats.
Des del Parc Natural expliquen que la detecció precoç i la ràpida i contundent actuació han estat claus per obtenir aquests bons resultats i que es considera un cas d’èxit, donat l’elevat potencial d’adaptació d’aquesta espècie invasora en un sistema complex com el delta. També ha estat important la col·laboració de les diverses entitats, voluntaris, equips de recerca i experts que han participat en el pla d’erradicació.
La tècnica de l’àrea de protecció i recerca del Parc Natural del Delta de l’Ebre, Nati Franch, valora positivament la notícia: «És molt complicat parlar d’erradicació sobretot en espècies aquàtiques. Hi ha molts pocs casos on s’ha pogut erradicar», considera. «La clau d’èxit ha sigut la detecció precoç, perquè es va trobar en una fase molt inicial i en els primers dos mesos es van fer actuacions molt contundents i es va eliminar gran part dels capgrossos que hi havia». Així, es va fer un tancat de sis kilòmetres i es va confinar la zona. Tot seguit es va fer un tractament de salinitat a la llacuna, per eliminar capgrossos.
La granota toro es va detectar per primer cop el juny de 2018, quan es van localitzar larves en les llacunes del filtre verd d’Illa de Mar (hemidelta esquerre). Davant l’impacte que aquesta espècie podia causar en el delta, immediatament es van posar en marxa mesures de control per contenir el nucli detectat i evitar-ne la dispersió, i es va endegar un pla d’erradicació.
Enguany s’han realitzat dues campanyes de mostreig d’ADN ambiental, als mesos de maig i juliol, en un total de 15 punts repartits per les diferents masses d’aigua de l’hemidelta esquerre. Totes les mostres han estat negatives. Aquests resultats avalen els obtinguts amb mètodes de mostreig directes, de pesca i d’escolta, amb els quals tampoc s’ha detectat la presència de la granota toro des de 2021.
«La detecció DNA ambiental de l’aigua és un mètode molt sensible que detecta l’espècie en concret i és el que hem anat repetint. S’ha combinat amb mostrejos, escoltes en voluntaris i també amb gravacions acústiques», detalla la tècnica, ja que els exemplars adults de granota toro rauquen fent força soroll. «Des del primer moment es van implicar moltes entitats de la zona i hem comptat amb voluntaris», agraeix Franch.
Aquesta espècie invasora causa greus desequilibris en els ecosistemes on s’introdueix. Els principals impactes són sobre l’hàbitat, sobre les espècies i sobre la salut humana. En tractar-se d’una espècie voraç i depredadora, pot desplaçar i, fins i tot, eliminar poblacions d’espècies autòctones (d’altres amfibis i rèptils), desplaçar espècies autòctones per l’espai o els recursos. També causa modificacions importants de l’hàbitat, com ara alteracions en l’estructura de la vegetació o en l’abundància relativa d’espècies natives o endèmiques o en els patrons de successió naturals de la vegetació nativa. Així mateix, és transmissora de malalties i paràsits i pot ser hoste de fongs.
Tot i així la tècnica apunta que no es pot abaixar la guàrdia. «És una molt bona notícia però no podem abaixar la guàrdia. Cal aplicar la prevenció en totes les espècies, no només en aquesta», clou.
La granota toro és una de les 100 espècies invasores més nocives del món. Originària del nord-oest dels Estats Units i sud-oest del Canadà, a Europa va ser introduïda a Suècia (1959) i posteriorment a Finlàndia (1967) pel seu aprofitament piscícola. La seva gran capacitat d’adaptació al medi ha fet que s’hagi estès a més d’una quarantena de països, on malgrat els esforços de control no s’ha aconseguit erradicar.