Econòmic i ràpid, els motius per ser un commuter

Cada matí l’Òscar s’aixeca per agafar el tren que marxa des de les 7.11h des de Tarragona. Ha començat una nova feina a Barcelona, però Tarragona és casa seva, i ha decidit provar de seguir vivint a la seva ciutat. Són més de 100 quilòmetres d’anada i els mateixos de tornada, que recorre cada dia per tal de poder seguir fent la seva vida tal i com ha escollit fer-la.
Al matí encara és fosc, però l’estació no dorm, i el degoteig constant de passatgers que arriben i marxen la manté ben desperta des de primera hora. Ell ha decidit agafar aquest tren perquè li funcionen els horaris, però també perquè va directe des de l’estació de Tarragona a l’estació de Sants. D’aquesta manera, en poc més d’una hora ha resolt una distància que, amb altres mitjans de transport, hagués estat inevitablement més lenta. Com ell, 850.000 persones viatgen amb regularitat de Tarragona a Barcelona i de tornada, diàriament, per anar de casa a la feina. Són els «commuters», una expressió anglesa que defineix a les persones que es desplacen distàncies llargues per treballar.
Als tarragonins, s’hi sumen 400.000 persones des de Reus; més d’un milió de persones que omplen els regionals i els exprés, i que coincideixen en els motius pels quals han preferit el tren. Una de les raons de més pes és l’econòmica. El preu de la gasolina i el peatge de l’autopista sumen un cost que no tothom està disposat a gastar en transport, o simplement que no es poden permetre.
Els passatgers habituals opten pels abonaments mensuals o trimestrals que poden arribar a retallar el preu del viatge a una cinquena part. «És impagable. Les autopistes a Catalunya són caríssimes. Compta pel cap baix, 15 € al dia, suma la gasolina, el desgast del cotxe... Després, aparcar a Barcelona tampoc és fàcil. Hauria de llogar un pàrquing... No surten els números. És molt més econòmic viatjar amb tren. A part, si viatges amb tren, pots fer coses que si condueixes no», ens explica l’Anna. Ella va viure a Tarragona fa anys, i ara ha tornat per gaudir d’allò que li ofereix la ciutat, malgrat que la feina la té a Barcelona.

Les retencions a les entrades de Barcelona els dissuadeixen a tots dos. «Escolto la ràdio pels matins, i sempre expliquen que les carreteres d’entrada a la ciutat estan col·lapsades. Em tira enrere només d’imaginar-me a tothom assegut al cotxe pensant en que arribaran tard», assegura l’Òscar, que ni tan sols es va plantejar mai anarhi amb qualsevol altre transport que no sigui el tren. La qüestió econòmica se suma a una qüestió de rapidesa. El tren no pateix de retencions a les carreteres, i l’Anna defensa la seva comoditat: «La veritat és que jo no tinc massa queixa. En l’actualitat, Renfe respon bé als retards amb la devolució exprés dels bitllets si no es compleix l’horari....i la veritat és que en el temps que fa que utilitzo aquest servei, no he tingut massa problemes». Els commuters de Tarragona viuen el trajecte en tren com una extensió natural de la seva rutina: llegeixen, dormen, escolten música o parlen fluixet amb el del costat. El nombre de passatgers habituals és alt, tant des de Tarragona, que sovint fa efecte crida a localitats properes, com des de Reus, el que indica un grau alt de satisfacció amb el servei.