Giorgio

Giorgio Serafini ha decidit jubilar-se i tancar el seu emblemàtic restaurant de Calafell. Plorem. El restaurant de Giorgio Serafini és molt més que un restaurant. És una galeria d’art, és un museu de vivències, és un cau de pintors, d’escriptors, de músics, de funàmbuls de la creació artística. No fa gaire vaig anar a dinar d’incògnit al Giorgio. Volia menjar sense que Il Cavaliere desplegués la seva hospitalitat desbordant. La sala estava igual que quan hi van passar García Márquez, Vargas Llosa i Joan Marsé. Em vaig cruspir un filet Pavarotti, anomenat així en honor del malaguanyat tenor italià, client habitual del Giorgio quan venia a Catalunya. Els amants de la tòfona blanca trobaran a faltar el Giorgio perquè, com va escriure Xavier Cugat, «comer bien es vivir, y en Giorgio se vive». Encara més rotund va ser García Márquez: «¡Qué comida, cogno! ¡Volveremos!». L’instint vital em va dur fa uns dies al Giorgio. Sabia que era el comiat.