A la recerca artística del ritme

El Palau Bofarull de Reus acull fins al 2 de juny l’exposició anomenada ‘Els sons de l’espai’ del pintor valencià Manuel Gallardo, una aposta artística amb múltiples significats   

24 mayo 2018 07:53 | Actualizado a 24 mayo 2018 08:11
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

La primera vegada que l’artista Manuel Gallardo (Oliva, València, 1958) ha trepitjat el Palau Bofarull de Reus ha estat per exposar la seva mostra Els sons de l’espai, una exposició que estarà oberta al públic fins al dia 2 de juny.

Fins ara, el llicenciat en Història de l’art i en Belles arts, en l’especialitat de pintura, i professor de dibuix, ha fet viatjar aquest projecte artístic fins a Barcelona, València, Alacant, Àlaba, Cantàbria i també en diferents ciutats franceses.

«La relació que aquesta mostra té amb la música i el ritme és molt estreta, ja que la vaig fer braç a braç amb el meu company músic i compositor Juli Sigalat. Vam crear tot aquest treball durant un any aproximadament i a estones lliures ho hem anat polint. Era una assignatura pendent entre nosaltres», explica Gallardo. Entre altres missions, el que ha fet és investigar la part artística i creativa de la composició de Sigalat. 

De fet, la melodia s’ha pogut escoltar en algunes de les ‘posades en escena’ en algunes de les seus per on ha viatjat Els sons de l’espai. «Fins i tot, a València, on la vam estrenar, vam organitzar un acte multidisciplinari on vam incloure dansa», afegeix el pintor valencià. 

 

Segons matisa, l’obra conté dosis de filosofia, però també juga amb el fons. «Durant una fase de la meva trajectòria artística vaig optar per les composicions figuratives. Amb el temps, he fet que la meva obra tingués més pes en el fons, ara és el protagonista. M’ha ajudat a experimentar i a qüestionar-me l’espai en si mateix», destaca Manuel Gallardo. 

La ‘simfonia de l’espai’
Una altra de les peculiaritats de Els sons de l’espai és que a través de les cobres i el color, l’autor retrata els ritmes i els sons que orquestren «la gran simfonia de l’espai». «En certa manera podem extreure de les formes moltes similituds amb engranatges semblants als del rellotge», diu

Segons l'artista, viure 'de l'art és complex' i ell marida juntament amb la pràctica de l'art l'ensenyament 

«En aquesta línia, també prendria molta importància el concepte del temps, ja que els ‘tempos’ de la música són claus. Poden canviar totalment una obra», continua el pintor. 

A hores d’ara, l’artista es troba en un moment de la vida en el qual no es vol encotillar en cap pràctica. «Viure de l’art és complex. Jo ho marido amb l’ensenyament i he vist molts companys que fan mans i mànigues per sortir cap endavant. He gaudit durant prop de 40 anys d’aquest vessant creatiu i crec que potser em passaré a un altre espai, no descarto deixar la pintura, perquè vull expandir el meu coneixement a altres àmbits», resol. I és que no vol caure en què l’afició de la pintura esdevingui obligació, «perdria la seva essència». 

Pel que fa als horaris per poder visitar l’exposició, el Palau Bofarull de Reus està obert de dimarts a dissabte, de les 11 del matí a 1 del migdia, i de les 5 de la tarda a les 8 del vespre.

Comentarios
Multimedia Diari