Els professionals de l’educació, a 1a divisió

Celebro que TV3 hagi decidit realitzar i emetre la sèrie Mestres i lamento haver-me’n perdut el primer capítol, tot i que crec haver compensat aquesta pèrdua, que suposo no definitiva, amb la intensitat amb què vaig viure l’emissió del segon capítol, titulat ‘L’èxit i el fracàs’. Més enllà de les mancances probablement inevitables derivades del format del programa, d’altra banda amè i ben intencionat, arran de les breus intervencions de diferents professionals del sector de l’educació que apareixien gairebé a mode de twitts, em va assaltar tossudament una idea de la qual fa temps que m’hauria agradat desprendre’m, a saber, que els professionals de l’educació no som tal cosa o que, com a molt, som professionals de segona divisió. M’explico:

Està molt bé que admetem que no sempre tenim la resposta adequada, que sovint ens sentim desorientats i que de tant en tant fiquem la pota, en definitiva, que exercim l’autocrítica –sempre i quan aquesta sigui honesta i constructiva. Però, a més a més, és del tot necessari que ens considerem professionals i que sabem fer valer aquesta condició quan toqui: oi que no jutgem un metge com a mal professional quan malgrat els seus esforços un dels seus pacients perd la batalla contra una malaltia mortal? Oi que no trobaríem gens professional un arquitecte que accedís a complaure els desigs d’un promotor excèntric que volgués fer habitatges sense sostre? I, doncs, com és que pel que fa al professional de l’educació, el conjunt de les seves vocació, formació, dedicació i experiència no es concep com a expertesa?

Potser el problema és que els únics que som plenament conscients que una escola que fracassa és una societat que s’allunya de l’èxit som precisament nosaltres, els ‘no professionals’ de l’educació, i ens en responsabilitzem més del que seria saludable i del que és just. Com s’entén, si no, que malgrat la magnitud del fracàs escolar l’educació no hagi estat mai considerada un problema per als ciutadans a les enquestes del CIS? Sigui com sigui, és hora que l’educació compti amb uns professionals sense complexos, uns professionals de primera divisió. Bona sort i bona feina.