La mida, el nombre o la quantitat

Quan s’afirma que al planeta hi ha un excés de població no vol dir que a totes les regions sigui igual. A Àfrica n’hi ha un excés sobretot en zones pobres i, a més, una natalitat molt positiva (per exemple, Egipte, que és un país pobre, augmenta un milió d’habitants a l’any). Així mateix, l’Índia i la Xina estan superpoblades. En canvi, a regions com Amèrica del Nord (els EUA i el Canadà), Amèrica del Sud, Austràlia, Nova Zelanda hi cap molta més gent.
Catalunya (i aquí volia arribar) és també un cas especial: la natalitat està per sota de l’índex de manteniment: 1,3? Quan l’índex de manteniment seria el 2,1. La població de Catalunya augmenta solament per la immigració. Aquesta origina problemes d’assimilació i d’homogeneïtzació, mentre que la població autòctona es redueix.
La veritat és que tot Europa pateix una situació semblant, encara que hi ha països que a causa polítiques bones de protecció a la natalitat, com França o Suècia (que abans eren de les més envellides), ara tenen una certa natalitat quasi positiva.
Quan parlem, doncs, de país hem de tenir en compte moltes dades i no tan sols la principal, que és la discriminació que es fa a l’Estat i que consisteix a confiscar-nos vora 17.000 milions d’euros anuals, entre el que recapta aquí i el que hi inverteix en forma d’infraestructures (obres públiques i serveis), descomptada ja la «quota de solidaritat».