L’estació de Tarragona

Cada dia a les 8 del matí agafo el tren a l’estació de Tarragona per anar a treballar i cada dia m’adono de les mancances i deficiències que té aquesta infraestructura. Són nombroses les vegades que he hagut d’ajudar una mare a baixar, i lògicament a pujar el cotxet del seu fill o filla; o he hagut d’ajudar una persona gran a carregar maletes. «És vergonyós», he sentit dir en més d’una ocasió a persones que acabaven d’arribar a la ciutat. No em serveix d’excusa que els senyors polítics es tirin la pilota d’una administració a una altra, la veritat és que no em val, sinó que els reclamo responsabilitat a tots plegats. Jo no sé quines diferències hi ha entre Castelló i Tarragona, dues ciutats similars en nombre d’habitants; ara bé, el que tinc claríssim és que mentre que a Castelló tenen una estació a l’altura de la ciutat nosaltres ens hem de conformar amb una infraestructura vergonyosa. Ara uns diran que això no els correspon i els altres argumentaran que ja han fet tot el possible; molt bé, senyors, però un dia més jo hauré d’agafar el tren en unes condicions lamentables que no només pateixo en primera persona sinó que, a més, em fan pujar els colors cada vegada que topo amb algú que arriba per primer cop a la ciutat.