Escric aquesta carta per l’indignat que em sento davant la prepotència de la majoria d’agents de policia, ja sigui local o bé mossos d’esquadra. Escric això perquè crec que la majoria de ciutadans pensen com jo i ningú no fa res. Crec que la majoria d’instructors de la policia s’haurien de mentalitzar i conscienciar els joves que pugen perquè tinguin en compte la ciutadania, i no inculcar-los que s’han d’imposar per crear respecte i estabilitat.
Fa un parell de dies vaig anar a Torredembarra a buscar un certificat a Correus i, sincerament, m’acaben d’operar d’un tumor al cap fa tres setmanes i m’estic recuperant molt a poc a poc. Encara no puc conduir, però ja començo a caminar força bé. Estic de baixa i treballava portant una grua d’assistència en carretera portant diverses companyies. Tenia molts tractes amb els policies locals del poble per baixes de vehicles i accidents, conec la majoria d’agents locals i, sincerament, estigues treballant o no em saludaven.
Això em fa veure que quan teníem la Guàrdia Civil almenys es tenia més en compte el respecte a la ciutadania i la comprensió que cada persona és com és, i no aquesta ‘xuleria’ que transmeten ells. Crec que el conseller en cap ja comença a transmetre aquesta prepotència i a passar aquesta pressió als agents, que veuen la ciutadania com robots que han de controlar.
Espero que si algú llegeix aquest escrit, reflexioni sobre el que dic i s’adoni de la prepotència que transmet la policia actual, i més greu em sap perquè em sento català, i la policia que considero més prepotent són els agents catalans.