‘L’escoltisme mundial’

Amb aquest títol Eduard Vallory ens ofereix una síntesi excel·lent sobre l’origen, els fonaments i la vigència de l’escoltisme. Ho fa des d’una llarga i admirada trajectòria en el món de l’escoltisme, però alhora amb un sòlid criteri acadèmic, nodrint-se d’una manera reeixida del bagatge fecund dels seus sojorns de formació al Regne Unit i als Estats Units. Vallory, doctor en Ciències Polítiques, director de la Graduate School of Economics de la Universitat Pompeu Fabra i antic president del Consell Nacional de la Joventut, inicia el volum amb un proverbi africà: «Fa més soroll un arbre que cau que un bosc que creix», que posa en relleu que sovint els corrents de fons no reclamen la nostra atenció, però són decisivament transformadors, com l’escoltisme. Vallory ens recorda que l’escoltisme aplega 30 milions d’infants i joves de més de 160 països.
Al llarg d’aquesta obra, anem recorrent, amb una perspectiva global, la història de l’escoltisme, des de la primera experiència realitzada pel tinent coronel britànic Robert Baden-Powell l’any 1907 i la publicació l’any següent del llibre fundacional: Scouting for Boys: A Handbook for Instruction in Good Citizenship, fins al moment actual. Hi veiem els primers passos en terres britàniques i l’impacte de la I Guerra Mundial, que va dur Baden-Powell a escriure l’any 1917 el text L’escoltisme com a agent de pau, on podem llegir: «El moviment escolta [...] ha arrelat entre la gent jove de tots els països civilitzats, i continua creixent. No és excessiu esperar que, en els anys vinents, amb més gent de les pròximes generacions que s’afegeixen a aquesta fraternitat, s’uneixin en amistat personal i comprensió mútua com mai abans no ho havien fet, i trobin així una solució a aquests espantosos conflictes internacionals.» De fet, la internacionalització de l’escoltisme es reforça en aquest context i l’any 1920 es formalitza amb la creació del Boy Scouts International Bureau. A Catalunya agafa aviat embranzida i l’any 1927 l’etnòleg i activista Josep Maria Batista i Roca estableix escolta com a equivalent de scout, inspirant-se en un terme utilitzat per Ramon Muntaner.
La fi de la II Guerra Mundial donaria un nou impuls a l’escoltisme, que Vallory ens explica com un moviment educatiu institucionalment organitzat, autogovernat, independent i no partidista per a gent jove, de base voluntària i obert a tothom. Vallory n’assenyala també els ideals: l’esforç, l’honestedat, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte als altres i a la natura... I conclou que l’escoltisme promou, d’una banda, la ciutadania activa, democràtica i inclusiva, i, de l’altra, alhora l’arrelament a les comunitats nacionals i la consciència de pertinença global. L’escoltisme és, com fa 100 anys, una magnífica eina cívica. A Catalunya, a més, l’escoltisme ha deixat una empremta singularment fructífera.