Volem donar les gràcies a qui ha fet possible l’abolició de l’impost de successions, ja que d’aquesta manera s’evitarà que els hereters legítims, generalment de condició modesta, hagin de pagar el que els seus progenitors, amb esforç, suor i llàgrimes incloses, ja havien pagat. Aquest impost, en el cas de no ser eliminat, condemnava milers de famílies a tornar a sofrir les mateixes penalitats que els seus pares, amb la diferència que aquells tenien feina –encara que mal pagada–, i la seva descendència, no.
Algú pot imaginar com haurien pogut fer front a les elevades despeses que l’impost obligava? Doncs no...; desallotjar l’habitatge familiar on havien viscut tota la vida era l’únic remei que els quedava. Com si l’home humil no tingués dret a gaudir d’un habitatge digne, de la seva propietat. No són ells, els treballadors, la font de riquesa i prosperitat d’un país?