El programa 30 minuts que va emetre TV3 el dia 3 de juliol dedicat als correbous de les Terres de l’Ebre, per a mi, en cap moment va representar la idiosincràsia d’un poble i d’un territori.
On eren les imatges de les colles que preparen la festa dels bous i es vesteixen tots amb la mateixa samarreta, moltes originals, fetes amb dibuixos o símbols de les Terres de l’Ebre?
On eren les imatges de la preparació que comporta fer tot un tancament de carrers perquè se celebri un bou embolat, el qual molta gent voldria veure’l aquell any des del seu balcó?
On eren les imatges dels milers de persones, famílies senceres, nens i nenes, molts dels quals no han dormit pels nervis i que a poc a poc, a partir de les 6 del matí, es reuneixen el dia del bou capllaçat al davant del toril de sortida per veure’l sortir enfurismat i amb ganes de córrer? I em deixo moltes coses més que es van ometre!
Amb tots els respectes, els correbous a les Terres de l’Ebre representen quelcom més que la vida d’una ramaderia, el viatge i la tria d’un bon exemplar, l’exclamació d’un ramader quan fa fred o les amenaces que sofreixen. El bou capllaçat o l’embolat, com diem aquí, representa la unió de tot un poble en uns actes determinats que es tradueixen en la festa major. Però també representa el respecte cap als animals. Ningú no vol fer-los mal, al contrari, això no és festa. I si hi ha algú que ho pretengui, per això hi ha les lleis i les autoritats, que actuïn, però a nosaltres que ens deixin amb el que representa una part de la nostra festa major.