Quan ets jove i conscient de la realitat en aquest món que ens ha tocat viure, et tornes radical davant de les desigualtats i les injustícies...
Quan vas madurant i amb l’experiència i constatació ferma de realitats és quan irremeiablement pots esguardar una nova mirada des de noves perspectives per concloure que tota radicalitat passada ha estat poca i insuficient, i esdevenim més radicals, si cal, davant les mateixes injustícies i desigualtats. El problema és que com més grans, més radicals però menys compromesos i porucs... i així ens va el progrés que anem somiant.