Riu Ebre, fets consumats

Al’agost, la classe política –enguany Madrid és l’excepció– fa vacances, una sort per a no pocs. També les entitats impulsades per voluntaris, que tenen dret a descansar. Així doncs, endormiscats tots plegats, assumptes que són de rellevància durant la resta de l’any passen desapercebuts. El cabal del riu Ebre ha estat l’exemple més evident. Tot l’any denunciant un dia rere l’altre l’ínfim cabal que ens atorga el Pla Hidrològic de l’Ebre i a meitat d’agost la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) permet un cabal inferior al legal al seu pas per Tortosa, 75m3/s. Una vergonya i una nova mostra de fets consumats. Si ja era criticable el llistó dels 100m3/s establert en el pla promogut pel president Aznar, i encara més denunciable l’actual mínim ambiental, de 80m3/s, el que ha succeït aquesta setmana hauria encès totes les alarmes... si no fóssim a l’agost. Vaig alertar del fet la CHE i, després de rebre com a justificació la gestió complexa de la conca de l’Ebre en un entorn de sequera com l’actual, van admetre que en cas de detectar una anomalia rectifiquen i augmenten el cabal per sobre del mínim legal. Desconec si hi ha hagut relació causa-efecte, però a partir d’aquell moment el cabal sempre s’ha situat per sobre dels 80m3/s, com ahir continuava. La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) em recorda que la situació encara podria ser molt pitjor si no fos per les concessions garantides que posseeixen la central nuclear d’Ascó i el complex químic d’Ascó, a banda de les comunitats de l’Esquerra i la Dreta de l’Ebre. Molt lluny queda quan a l’Ebre s’hi navegava amb vaixells de vapor.